1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="o0I4aIPe9C"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-bernat-el-gat-afamat/">En Bernat, el gat afamat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-bernat-el-gat-afamat/embed/#?secret=o0I4aIPe9C" width="600" height="338" title="«En Bernat, el gat afamat» — Ibbycat" data-secret="o0I4aIPe9C" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16661-62-6.jpg623624Aquesta és la història d’un gat de carrer que gaudeix orgullós de la vida en llibertat però que, a la vegada, passa tanta gana que no deixa ningú tranquil al veïnat, miolant i miolant per aconseguir un mos. Potser algú l’escoltarà i tindrà compassió d’ell. La història està narrada mitjançant rodolins un pèl forçats i, de vegades, poc entenedors. El ritme, doncs, es veu afectat per això, i la narració transcorre una mica feixuga o més lleugera a parts iguals. L’autora, però, s’esforça a trobar ritme a partir de paraules evocadores. Les imatges de Carles Arbat són totalment pictòriques i fetes amb pinzell en una era, la nostra, cada cop més digital, tot i que l’artista domina totes les tècniques. Pel que fa a la narrativa visual de les imatges, la relació entre pàgines i ritme es veu entrebancada per la repetició d’alguns elements i la situació d’aquests. Gràcies a alguns plans difícils, com ara els contrapicats, l’artista se’n surt airós. La contínua i repetitiva línia groga de fons és un dels elements que criden l’atenció i, potser, algunes il·lustracions haurien millorat amb un color no tan destacat per potenciar els primers plans. Els blancs del paper i «l’aire» també es troben a faltar, ja que totes les imatges són fetes a sang i això ofega una narrativitat més fluida. Les il·lustracions de Carles Arbat de ben segur que han comportat moltes hores de feina. Mireu els molt bons preparatoris d’aquest llibre a llapis a la seva pàgina i el procés de creació. Val la pena, gaudireu de la seva obra, especialment del seu dibuix: https://carlesarbat.wordpress.com. Finalment, hem de destacar el meravellós gest de l’escriptora i l’il·lustrador, que donaran part dels beneficis a Progat Catalunya, amants ells, com un servidor, d’aquests magnífics petits felins. ARASA, Cinta Carles Arbat Jollibre Santillana Grup Promotor