1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hj8nTSaJHM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-fausti-va-al-veterinari/">En Faustí va al veterinari.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-fausti-va-al-veterinari/embed/#?secret=hj8nTSaJHM" width="600" height="338" title="«En Faustí va al veterinari.» — Ibbycat" data-secret="hj8nTSaJHM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> Segona entrega de les aventures del gat Faustí que segueix en la mateixa línia. Es tracta d’una història breu basada en una anècdota molt senzilla però narrada en primera persona amb correcció i amb un bon ritme. La Paula ens explica com una abella pica el seu gat Faustí al nas i com ella i la seva mare el porten de seguida al veterinari perquè el curin. Les il·lustracions de Pere Puig, sempre a doble pàgina, són essencials per donar vida i força a la història. Puig juga amb els colors i les proporcions de les figures (potser n’hauríem de dir «desproporcions») per aconseguir una més gran expressivitat. Així, per exemple, un primer pla a dues pàgines de l’abella en el moment en què està picant el nas del gat ens la converteix en un monstre maligne; o la imatge de la mare amb la boca oberta i les mans al cap, enfadada pel terrabastall que s’ha organitzat a casa, gairebé sembla que tingui so i es pugui sentir el crit que fa VÁZQUEZ I BERSABÉ, Pilar. Pere Puig. Cadí