1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5ogCwyQild"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-king-i-les-libellules/">En King i les libèl·lules</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-king-i-les-libellules/embed/#?secret=5ogCwyQild" width="600" height="338" title="«En King i les libèl·lules» — Ibbycat" data-secret="5ogCwyQild" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/enkingileslibellules.jpeg7801152L’Altra Tribu ens té acostumats a una selecció acurada dels llibres que publica, siguin reedicions de clàssics o bé apostes per obres reconegudes al seu país d’origen, com és el cas. En King i les libèl·lules té força punts en contacte amb una de les novel·les de més èxit que ha publicat, Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, i confiem que tingui la mateixa bona acollida entre els lectors. En els darrers anys el món editorial s’ha acostat al món LGTBIQ+ i ha publicat, no sempre amb la qualitat desitjada, moltes novel·les protagonitzades per persones joves del col·lectiu. Però el que fa diferent aquesta obra, com diu el seu autor, és que el protagonista és en King, un noi de dotze anys negre i gai. Com a narrador, en King ens explica el dolor que sent per la mort sobtada del seu germà gran. Desconcertat, li costa deixar-lo anar, així que s’imagina que s’ha reencarnat en una libèl·lula i que li parla en somnis. Al mateix temps, paeix malament el silenci en què s’han instal·lat els seus pares i el trencament de la relació d’amistat amb un noi blanc, en Sandy, des que aquest li va confessar que era gai. Kacen Callender ha estat reconegut amb nombrosos premis als Estats Units, amb obres properes a la seva experiència vital com a persona negra i trans. En aquesta història traça amb delicadesa la construcció dels dos personatges protagonistes, especialment en el cas del King, a qui veiem dubtar de tot en arribar a l’adolescència. Té una relació complexa amb els pares i els amics, fet al qual se suma la pressió social de viure a Louisiana, un estat que per història té bosses rellevants de persones racistes i homòfobes. Tot i la distància geogràfica, les persones de casa nostra que llegeixin l’obra poden empatitzar amb el seu procés d’acceptació de qui és i de per qui se sent atret, i per als qui visquin situacions semblants pot ser un referent útil i alleujador. Això sí, la novel·la té força moments reflexius que, tot i ser necessaris en el context, es fan reiteratius. Al marge del tema central, l’autor retrata a la perfecció els ambients opressius a què s’han d’enfrontar els qui són considerats diferents per la societat blanca i patriarcal. Per altra banda, és especialment poètica la part de la trama ambientada al bayou, la regió pantanosa al sud de l’estat, en què es traspua l’amor dels protagonistes i de l’autor per la natura. Marc Donat Balcells