1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="QCphdwDhTu"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-pau-mha-deixat/">En Pau m’ha deixat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-pau-mha-deixat/embed/#?secret=QCphdwDhTu" width="600" height="338" title="«En Pau m’ha deixat» — Ibbycat" data-secret="QCphdwDhTu" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16297-13-9.jpg515800En Pau m’ha deixat podria ser catalogat fàcilment de chick-lit. I que consti que en aquesta qualificació no hi ha res de pejoratiu, sinó un ànim clarament descriptiu. A parer nostre, aquesta novel·la té molts aspectes d’aquest tipus de narració: diari personal, recerca d’un/a lector/a ideal que comparteixi els trets generacionals, d’identitat sexual, de classe social i fins i tot d’humor. Un humor que es vol sarcàstic, barroerot, i, sobretot, que brolla del llenguatge del carrer. També hi trobem citacions de cançons de grups i cantants actuals catalans i una referència constant a les xarxes socials. La novel·la explica, evidentment, la superació de la fi d’una relació. D’una manera força enginyosa, l’autora l’estructura segons les cinc fases del dol d’una coneguda psicòloga. El registre lingüístic està molt aconseguit. Lamentablement, les vivències de la protagonista s’acaben convertint en una mica repetitives i el lector –aquesta lectora en concret– acaba perdent l’interès. Probablement, moltes lectores a qui va adreçat el llibre no el perdran. Va per a elles. CASAS, Núria Grup 62