1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="pbEyMojUwd"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-quim-badall-i/">En Quim Badall. I</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/en-quim-badall-i/embed/#?secret=pbEyMojUwd" width="600" height="338" title="«En Quim Badall. I» — Ibbycat" data-secret="pbEyMojUwd" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-661-0715-0.jpg140140Històries en Majúscules va creixent. En Quim Badall se’l coneix pels constants i sorollosos badalls. Però també pels seus dibuixos tan reals que sembla que tinguin vida pròpia. Amb tanta activitat com es desplega en aquesta història difícilment provocarà un badall, tot al contrari, la complicitat que busca l’autor cercant el parer del lector i el registre còmic d’aquesta facècia fan que sigui llegida amb avidesa. Les il·lustracions encara remarquen més la importància del dibuix en la història. Amb abundància de formes geomètriques i clar domini del cercle, suggereixen el somriure abans de llegir. Després d’una de bromes, una d’aquelles que donen pautes per enfrontar-nos al món amb un somriure. Per més complicat que ho tingui La Rosa, la roca i el llop no ha de deixar que allò que pot ser una virtut es converteixi en un defecte enterbolint la manera de fer i de ser. L’autor ens presenta un conte per pensar, a manera de joc de paraules, d’aquells que necessiten cert bagatge o una lectura més tranquil·la. Les il·lustracions són atractives perquè en remarquen el caràcter simbòlic. ARMANGUÉ, Joan. Rebeca Luciani Cruïlla