1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="HQgRYQ4DqG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ep-no-badis/">Ep, no badis!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ep-no-badis/embed/#?secret=HQgRYQ4DqG" width="600" height="338" title="«Ep, no badis!» — Ibbycat" data-secret="HQgRYQ4DqG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-225-2.jpg800800La que podria ser una típica història acumulativa referent a la rutina diària que seguim  abans de sortir de casa, escrita amb més o menys gràcia i genialment il·lustrada per Cristina Losantos, acaba convertint-se en una mica més que això. L’encertat final, que trenca amb la seqüència i el ritme que se seguia fins aleshores, produeix un sincer somriure i una important reflexió als qui llegiran la història. Dic «llegiran» perquè, com en altres títols de la col·lecció, és un llibre pensat per ser llegit en veu alta, a un ritme in crescendo a mesura que passen els minuts, que es van acumulant les coses a fer i que queda tan poc per anar a escola. Un altre encert és el d’anar acumulant a la pàgina de l’esquerra les il·lustracions de totes les accions que s’han de fer abans de sortir de casa juntament amb el text, deixant la pàgina dreta tota lliure per a la il·lustració. La història, doncs, hauria de fer reflexionar petits i grans sobre l’estrès que assumim tan bon punt ens llevem. I també hauríem de poder reflexionar sobre si el fet que qui acompanya la filla a l’escola sigui la mare és casual o intencionat. PORCELLA, Teresa Cristina Losantos Combel