1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mh7sQFGxuP"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/es-complicat/">És complicat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/es-complicat/embed/#?secret=mh7sQFGxuP" width="600" height="338" title="«És complicat» — Ibbycat" data-secret="mh7sQFGxuP" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-763-9.jpg543800Pasqual Alapont, en aquesta nova proposta, es posa a la pell d’en David, un infant de set anys. A través de la primera persona, anem sabent que no viu amb els seus pares: passa alguns dies a casa d’un oncle, i d’altres, a casa d’un altre oncle. La seva presència a cada casa crea desajustos en les famílies i, sobretot, anem intuint que se sent perdut en els diferents àmbits on es mou. A través de la seva mirada, dels seus records, dels seus somnis i els seus malsons, i a mesura que avancem en la novel·la, arribem a fer-nos el dibuix d’un personatge desubicat i descol·locat, però en desconeixem la causa, que no se’ns ofereix fins a les darreres pàgines. L’autor se centra, durant la major part del llibre i des del punt de vista d’en David, a descriure escenes del seu dia a dia per mostrar-nos la seva complicada situació. Al final posem les coses a lloc, però penso que esperar tant per aclarir la causa de la delicada situació del personatge en relació amb els pares potser és excessiu. Està clar que és un element sorpresa que pot mantenir l’atenció del lector fins a la darrera pàgina, però també el que produeix és que el lector tingui la sensació d’estar descol·locat durant massa pàgines, com el mateix protagonista. La història és coherent al llarg del llibre, meticulosa a l’hora de bastir les escenes, encara que a estones la veu i les disquisicions del personatge són un pèl inversemblants. ALAPONT, Pasqual Bromera