1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="VPg8v7N5pl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/escola-de-fantasia-2017/">Escola de fantasia (2017)</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/escola-de-fantasia-2017/embed/#?secret=VPg8v7N5pl" width="600" height="338" title="«Escola de fantasia (2017)» — Ibbycat" data-secret="VPg8v7N5pl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17059-10-1.jpg533800*Crítica de l’octubre del 2017. Recuperada amb motiu de la publicació del número 91 de la revista, dedicat íntegrament a l’autor Gianni Rodari com a commemoració del centenari del seu naixement. Gianni Rodari (Itàlia, 1920-1980) és un dels autors de capçalera de molts escriptors, lectors, educadors i altres persones que estimen la literatura en una o altra forma. Els seus llibres han estat traduïts a desenes de llengües i a les nostres mans han caigut textos de lectura obligada, com la ja mítica Gramàtica de la fantasia o els Exercicis de fantasia, tots dos per a adults, o els Contes per telèfon i els Contes escrits a màquina per a joves lectors. De ben segur que a les vostres mans n’heu tingut algun exemplar. És per això que celebrem la publicació d’aquest recull d’articles —setze en total— de l’autor italià, que publicà essencialment a Il giornale dei genitori al llarg de la dècada dels setanta del segle passat. El recull, bellament traduït per Bel Olid, se centra especialment en els seus pensaments entorn de l’educació i, de retruc, en les seves idees de com no acostar la lectura als infants i com introduir l’escriptura, molt especialment la fantasia. Celebro especialment poder llegir la font d’un dels primers llistats de coses a fer perquè els nostres fills odiïn la lectura, del qual, malauradament, només se’n troben els titulars de cada enunciat dels nous punts que en formen part. Finalment, es pot llegir la raó per la qual Rodari inclou un determinat punt en aquesta llista tan i tan esfereïdora. La lectura d’aquest títol, però, és especialment aconsellable als mestres i professors. De totes les frases, per mi, en destacaria aquella que diu «La lectura és un privilegi i no pas un deure», i jo hi afegiria que també és una necessitat en els temps que corren. Rodari encantarà a tots els professionals de l’educació i, de retruc, a tots els mediadors que d’una manera o altra hi estem implicats. Malauradament, però, no puc deixar d’observar que a mesura que s’avança en la lectura es té la sensació d’estar en un calaix de sastre. I és que vistos en conjunt tots els articles no fan un tot coherent, amb un fil conductor que en permeti una lectura fàcil. Un defecte de l’editor italià, probablement, en l’elecció dels textos del volum, que s’hauria pogut resoldre amb una extensa i necessària introducció. RODARI, Gianni Bel Olid Blackie Books