1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3eeEW69WN2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/estic-insuportable-i-que/">Estic insuportable, i què?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/estic-insuportable-i-que/embed/#?secret=3eeEW69WN2" width="600" height="338" title="«Estic insuportable, i què?» — Ibbycat" data-secret="3eeEW69WN2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-923-7.jpg252397L’educador Vicent Sanhermelando (Alboraia, 1957), persona ja bregada en el món de l’escriptura, ens ofereix una història on l’alter ego de l’autor es presenta sota la figura d’en Joan, un dels nous veïns d’en Sergi, un adolescent obligat per motius econòmics a canviar de vida, passant dels barris benestants de l’entorn de València a un pis petit i situat en una escala de veïns on cadascú té el seu paper en aquesta petita novel·la polièdrica. I és que les mirades del Sergi es van enriquint amb els detalls de les vides de Trini, la mare del protagonista; Laia, la veïna bloguera, o Laura, la nova amiga íntima, tot plegat relatat per diferents veus narratives, mirades i actors secundaris que van fent avançar la història amb prou ofici. Sanhermelando ens ofereix una lectura correcta, que això avui en dia moltes vegades és dir molt. Els elements hi són tots, i en la justa mesura: un xic de conflicte, unes gotes d’amistat, un punt d’amor adolescent… i tot va avançant a un ritme de rellotger: sense presses però sense pauses. I aquest anar tirant fa que el lector se senti atret, pres d’una història que no per ser molt llegida es fa pesada, ans al contrari. Bon ofici, plasmat en un tema d’interès general, que de ben segur que atraparà els joves lectors. Cal demanar res més? L’obra va merèixer el Premi Vila de Teulada de Narrativa Juvenil. SANHERMELANDO, Vicent Bromera