1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="4M4DUgQakC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/et-diran-que-llegeixis-bernat/">Et diran que llegeixis, Bernat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/et-diran-que-llegeixis-bernat/embed/#?secret=4M4DUgQakC" width="600" height="338" title="«Et diran que llegeixis, Bernat» — Ibbycat" data-secret="4M4DUgQakC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-89751-60-6.jpg140140Construir un llibre amb els escrits esparsos i difícils d’aconseguir pel lector és sempre un servei extraordinari. I molt més quan l’autor és un estudiós amb la capacitat i productivitat de Josep Maria Aloy, potser un dels crítics més atents a l’ac-tualitat de la literatura infantil i juvenil catalana. L’obra s’organitza en diferents capítols dedicats a diverses qüestions: els clàssics actuals de narrativa, amb bones fitxes crítiques que construeixen un cànon particular; reflexions sobre diversos autors (Carbó, Vallverdú); panorames literaris (les illes) o gèneres menystinguts (poesia, teatre). Una reflexió final dóna sentit i coherència al conjunt. La intenció de l’autor és convertir el seu treball en un esperó per fer lectors i un guiatge per orientar els qui l’han de fer: mestres, pares, bibliotecaris, llibreters. És per això que les reflexions en segona persona són adreçades al seu fill i a tots els qui, com ell, han de convertir-se en lectors. Un petit suggeriment: hauria estat interessant indicar la data i el lloc de publicació dels textos d’origen que han donat peu al present llibre, utilíssim per a tots els col·lectius que estaven en la memòria de l’autor. ALOY, Josep Maria L’Albí