<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Fab, el monstre groc - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="4Aosx8M3gz"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fab-el-monstre-groc/"&gt;Fab, el monstre groc&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fab-el-monstre-groc/embed/#?secret=4Aosx8M3gz" width="600" height="338" title="&#xAB;Fab, el monstre groc&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="4Aosx8M3gz" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-54-2.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>377</thumbnail_width><thumbnail_height>500</thumbnail_height><description>Fab, el monstre groc &eacute;s un llibre elaborat &iacute;ntegrament per Carme Sol&eacute; Vendrell que es va publicar nom&eacute;s en castell&agrave; el 1991. Era en una col&middot;lecci&oacute; anomenada &laquo;Austral Infantil&raquo; bastida per obres de gran qualitat, tant d&rsquo;autors de l&rsquo;Estat com d&rsquo;arreu, i de la qual, com en aquest cas, hi hauria altres exemplars ideals i v&agrave;lids per recuperar i tornar a situar en el panorama. Era una col&middot;lecci&oacute; de llibres de mida petita i de format tipus novel&middot;la, en un moment en qu&egrave; l&rsquo;edici&oacute; del llibre &agrave;lbum al pa&iacute;s era encara molt incipient. Ara, a Fab, el monstre groc, el recupera Kalandraka, el publica, a m&eacute;s del castell&agrave;, tamb&eacute; en catal&agrave;, gallec, portugu&egrave;s i itali&agrave; i l&rsquo;embolcalla amb un format gran que dona esplendor a la il&middot;lustraci&oacute; i n&rsquo;accentua tots els detalls i totes les virtuts. El llibre, i aix&ograve; ho recalca la dedicat&ograve;ria, &eacute;s un homenatge a David McKee i als seus famosos monstres, que apareixen en obres tan referencials i emblem&agrave;tiques com Ara no, Bernat. I el personatge, i gaireb&eacute; &uacute;nic protagonista de la hist&ograve;ria, &eacute;s en Fab, un monstre que se&rsquo;ns presenta amb un mal de cap enorme que no sap com apaivagar i fa el possible, i l&rsquo;impossible, per aconseguir-ho. A primera vista, si es passen r&agrave;pid les p&agrave;gines sense aturar-se gaire en el text, pot semblar una hist&ograve;ria repetitiva, ja que a cada escena apareix el personatge al mig de la imatge, amb una postura aparentment semblant i un fons i uns colors sempre similars. Si alg&uacute; s&rsquo;hi atura, per&ograve;, i avan&ccedil;a de mica en mica, descobreix la gran varietat de moviments i sobretot d&rsquo;expressions en el cos i en el rostre del personatge, que descriuen el seu estat d&rsquo;&agrave;nim i les seves emocions a cada moment, i que provoquen que el lector vagi endavant i enrere per embadocar-s&rsquo;hi, copsar-les b&eacute; i aprofundir-hi. Tot centrant el focus en un personatge que es troba en una situaci&oacute; quotidiana i comuna a qualsevol persona i proposant un conflicte i un desenlla&ccedil; aparentment senzill i alhora efica&ccedil;, Sol&eacute; Vendrell aconsegueix apropar el monstre al lector, i fer-lo familiar, proper, i fins i tot simp&agrave;tic.&nbsp; SOL&#xC9; VENDRELL, Carme  Kalandraka</description></oembed>
