1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="xrxFXBzGsA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fantasmes/">Fantasmes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fantasmes/embed/#?secret=xrxFXBzGsA" width="600" height="338" title="«Fantasmes» — Ibbycat" data-secret="xrxFXBzGsA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9047-913-1.jpg140140Dir que Sierra i Fabra és prolífic és una obvietat fins i tot per als més profans. Ha tastat tots els gèneres (o gairebé), per a totes les franges d’edat, amb totes les temàtiques… El resultat és una producció incommensurable, amb el que això significa: obres bones i no tan bones, encerts i desencerts, i, entremig, una sèrie de llibres menors si pensem en l’autor que els ha creat, però prou correctes en la mesura que es tracta d’un escriptor amb ofici que domina la tècnica i els recursos creatius. Fantasmes és una novel·la d’aquesta darrera categoria. Narra la història de dos fantasmes (el del Tibidabo i el de la Sagrada Família) que han de resoldre, per encàrrec del Consell de Fantasmes de Barcelona, els problemes de convivència provocats per l’allau de fantasmes nouvinguts els darrers anys. A partir d’aquesta situació, certament forçada, se’ns planteja un ventall de temes massa divers, dispers i oportunista: des de la immigració fins als canvis que ha patit la societat en els darrers temps, passant per referències a la guerra del 1714, entre d’altres. Les il·lustracions de Gubianas recreen les escenes i reprodueixen racons identificables de Barcelona; acolorides i alegres, donen vida a un text menor. SIERRA I FABRA, Jordi Valentí Gubianas Grup Promotor