1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UZUB3WUeTi"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/faules/">Faules</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/faules/embed/#?secret=UZUB3WUeTi" width="600" height="338" title="«Faules» — Ibbycat" data-secret="UZUB3WUeTi" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18592-37-9.jpg260397Permeteu un apunt subjectiu relacionat amb la meva experiència lectora de La Fontaine. De petit, a l’escola nacionalcatòlica, les faules de Lafontaine (on la «a», la «i» i la «e» sonen) eren encabides dins d’un calaix de sastre didàctic, a tocar de les inefables Antologías i de l’ensopit Samaniego. Producte d’aquest veïnatge de conveniència va quedar en el subconscient que la faula era un gènere pueril, perfectament assimilable a la infantesa adoctrinada. La perspectiva va canviar radicalment en llegir La Fontaine a la carrera, incidint en el fet que el moraliste del segle XVII (del qual enguany es compleixen 400 anys del naixement) és una fita més d’una tradició riquíssima. I que d’infantil, o d’infantilista, rien du tout. També hi va ajudar llegir-lo en versió original, mostra dels primers compassos de la grandeur lingüística clàssica del francès. Clàssic, recordem-ho ara, vol dir «vàlid per sempre». Aquesta edició de les Faules, sortosament, està a tocar de l’original, i fa oblidar per sempre els ripios dels anys setanta. La matèria primera, la traducció de Jordi Vintró, és de primeríssima qualitat, ja que resol a la perfecció el conflicte entre el ritme i el to de l’original i la fidelitat deguda al text i a la llengua-objectiu. La prova? N’hi ha prou de recitar «El corb i la guineu». La cirereta del pastís són les il·lustracions d’Henri Galeron, minucioses i amb un regust inquietant, potser pel compromís entre el realisme i el surrealisme d’algunes escenes que em recorden Magritte. Això és un nou apunt subjectiu, per acabar. LA FONTAINE, Jean de Jordi Vintró Henri Galeron Animallibres