1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="HgO7T8tEPC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ferros/">Ferros</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ferros/embed/#?secret=HgO7T8tEPC" width="600" height="338" title="«Ferros» — Ibbycat" data-secret="HgO7T8tEPC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-92607372.jpg140140Hi ha coses que ens fan vergonya. I això és el que li ocorre a la protagonista de Ferros quan, un dia, el dentista li diu que ha de portar un aparell corrector! «Què?… per què jo?», exclama la nena. Malgrat tot, de la por a veure’s amb les gometes i plaquetes, dels fàstics de no poder pronunciar bé algunes lletres, i tapar-se la boca, etc., a poc a poc, quan les dents es drecen, ella s’adona que realment res no és tan greu com ella creia. Una visió intimista del que sent un infant quan s’enfronta a un canvi físic i d’imatge davant del seu entorn. Neus Moscada escriu una història breu i lleugera, amb lletra majúscula i frases curtes, fàcilment llegibles pels menuts. Chiara Fatti hi posa color. Uns dibuixos de caire interpretatiu, poètics, realitzats amb línia de llapis i a dues tintes, que vesteixen a la perfecció aquesta història de valors. Nova col·laboració d’aquestes dues autores, ara amb un format petitó, que han aconseguit formar un tàndem exquisit amb projectes que apel·len directament al món de les emocions. MOSCADA, Neus Chiara Fatti Sd-edicions