1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qzkmSYvPnM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fills-deodhum-lamenaca-verda/">Fills d’Èodhum. L’amenaça verda</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fills-deodhum-lamenaca-verda/embed/#?secret=qzkmSYvPnM" width="600" height="338" title="«Fills d’Èodhum. L’amenaça verda» — Ibbycat" data-secret="qzkmSYvPnM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-19150-14-1.jpg523800La primera novel·la de Roger Tarrés, L’amenaça verda, ha estat reconeguda amb el premi Llibreter 2023 en la categoria de literatura infantil i juvenil en català. Tarrés situa la història en un món imaginari, en què la lluita pel poder arrossega els regnes que el componen a conxorxes i guerres. L’Àstrid, una jove que fa de protectora del seu poble, veu com aquest és destruït per dos estranys personatges amb els ulls verds. La seva família mor amb l’excepció de la seva germana, que és segrestada perquè la confonen amb ella, ja que totes dues tenen uns ulls sorprenentment blaus, que amaguen un poder. En el viatge a la recerca de la  germana, l’Àstrid coincideix amb un vell milicià d’un altre regne, que també ha perdut la seva família, i un jove excomandant que ha hagut d’abandonar càrrec i fama. Tots tres junts buscaran la germana de l’Àstrid a unes illes remotes i descobriran una conspiració global engegada pels homes dels ulls verds. En la lluita coneixeran un mag, amb el qual fugiran per mirar d’evitar el desastre.  L’obra de Tarrés beu de la tradició de la millor literatura de fantasia, amb referents com Tolkien, Philip Pullman o Laura Gallego. L’autor construeix un món complex i apassionant, amb una ambientació molt acurada de ciutats, oficis i molts elements propis d’una societat que recorda la medieval. Destaca la veu pròpia amb què s’ha dotat la protagonista, a la qual seguim en tot un trajecte vital ple de dolor, por i coratge per tirar endavant. La trama és molt extensa, amb gairebé cinc-centes pàgines, però molt ben travada i gens supèrflua. Amb un estil molt propi, l’autor manté sempre l’equilibri entre molta acció, descripcions detallades i diàlegs plens d’humor i enginy. L’amistat i la lleialtat són valors que uneixen els protagonistes i es contraposen al bel·licisme que impregna bona part de la societat en què viuen. Al mateix temps, la història mostra formes de funcionament social alternatives i basades en models menys jeràrquics del que era habitual en l’època. Hi ha també una crítica al paper històric que ha tingut la religió com a desencadenant de conflictes.  L’obra forma part d’una trilogia, Fills d’Èodhum. Els dos volums posteriors, Els cinc exèrcits i La fletxa blava, presenten característiques semblants al primer i, tot i l’extensió, són àgils i mantenen la tensió en tot moment. Els cinc exèrcits explica la formació de dos grans bàndols en una gran guerra global. Per un cantó els posseïdors dels ulls verds s’encomanen a Índrim, una divinitat filla del gran déu Èodhum. Àstrid i els seus miren de reunir les cinc persones posseïdores dels ulls amb poders de diferents colors i, sota la protecció de l’altra divinitat filla d’Èodhum, Ashúram, faran front als seus adversaris. La fletxa blava tanca la trilogia amb la lluita final entre els dos bàndols.  Per tot plegat recomanem aquestes tres novel·les als aficionats al gènere fantàstic, i també a aquells que vulguin endinsar-s’hi per primera vegada. TARRÉS, Roger Fanbooks