1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="orHvhVDSkf"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fins-que-estan-sols/">Fins que estan sols!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fins-que-estan-sols/embed/#?secret=orHvhVDSkf" width="600" height="338" title="«Fins que estan sols!» — Ibbycat" data-secret="orHvhVDSkf" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788491913436.jpg14741654Raimon Portell presenta un relat protagonitzat per princeses i prínceps que no fan servir claus perquè sempre hi ha algú que els obre les portes, que no endrecen la roba, la casa, ni es preparen el menjar perquè algú altre ho fa per ells. A través d’una successió de situacions quotidianes, l’autor mostra com aquests infants, convertits aquí en figures reials, creixen envoltats d’una sobreprotecció que els impedeix desenvolupar habilitats bàsiques. Fins que, de sobte, es troben sols i s’han d’espavilar. L’obra dialoga amb una preocupació creixent: la tendència a generar infants altar, criatures a qui es resol tot i que, en conseqüència, tenen poques oportunitats d’assajar l’autonomia. Portell aborda aquest fenomen amb enginy i humor, evitant moralismes i optant per una ironia fina que convida a la reflexió. Les il·lustracions de Valentí Gubianas són altament expressives i coherents amb el to del text, i reforcen la lectura crítica sense perdre calidesa. El llibre conclou amb la necessitat de pensar per un mateix i viure autonomament, un procés que només es pot iniciar quan els adults deixen d’intervenir constantment. Més enllà del tema, l’estil àgil i un humor que desactiva resistències, Portell ofereix un relat que interpel·la tant a petits com a grans. Una obra que, sense renunciar a la lleugeresa, ofereix un debat necessari sobre la criança contemporània. Portell, Raimon Gubianas, Valentí Publicacions de l'Abadia de Montserrat