1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wCJgFZjBUZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fluidoteca/">Fluidoteca</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/fluidoteca/embed/#?secret=wCJgFZjBUZ" width="600" height="338" title="«Fluidoteca» — Ibbycat" data-secret="wCJgFZjBUZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-124095-1-2.jpeg471662Lluny queden els temps en què els llibres d’anatomia per a infants responien només als codis de comunicació científica, oferint propostes en què la gran quantitat de dades i una mirada enciclopèdica tractaven de donar el màxim coneixement possible, des d’una aproximació global. Des de fa dècades, propostes pioneres com El mapa de mi cuerpo de Genichiro Yagyu van trencar aquesta aposta i van destacar per centrar la mirada en aspectes que sovint quedaven relegats, i ho van fer amb l’humor com a element central per comunicar informació als més petits. Fluidoteca beu d’aquestes maneres de mirar –des de foradets petitons i laterals– que  aporten coneixement des d’un punt de partida un xic imprevisible i que a priori, per escatològic, fa riure. Berta Páramo s’atura a explorar el cos humà preguntant-se pels fluids corporals i ens porta de la mà per anar descobrint algunes curiositats i secrets de la caca, els mocs, les llàgrimes, el pipí, la saliva, la sang i la suor i la funcionalitat que tenen al nostre cos. El darrer capítol s’ocupa d’altres fluids corporals com el líquid cefaloraquídic, el vòmit o la bilis, entre d’altres, per configurar d’aquesta manera un mapa de totes les substàncies que flueixen pel nostre cos. Com acostuma a passar amb Litera, l’obra afina els detalls materials i formals. En aquest cas, utilitza diferents colors per al fons de les pàgines que remeten a cadascun dels fluids de què es parla als diferents capítols del llibre. La il·lustració dels capítols a dues tintes (la del color corresponent i el negre), l’edició en rústica, el gruix del llibre i la seva mida (de dimensions més petites que un àlbum) juguen amb gràcia amb el concepte d’enciclopèdia, que aquí s’explora a través de la sinergia entre un grafisme que a vegades apel·la a la poesia visual i uns textos curts que aporten informació concisa, uns cops biològica, d’altres social. Una proposta interessant per despertar la curiositat sobre el cos humà i els misteris que en fan un organisme fascinant i sorprenent. PÁRAMO, Berta Litera