1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uZn7mI6ThZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gegantissima/">Gegantíssima</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gegantissima/embed/#?secret=uZn7mI6ThZ" width="600" height="338" title="«Gegantíssima» — Ibbycat" data-secret="uZn7mI6ThZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16520-50-3.jpg726800L’ús del superlatiu en el títol ja indica que això de ser gegant o ser petit és una qüestió subjectiva, i és amb aquesta veu subjectiva que la protagonista del relat ens presenta una qüestió que tots els infants coneixen: a vegades s’és massa petit per fer segons què, i a vegades massa gran. Però quan aquesta protagonista esdevindrà gran de debò, és a dir, gegantíssima, serà quan arribi la seva germaneta. Olid presenta una narració basada en la vida quotidiana, fresca i ben dialogada, subratllada per les malicioses i expressives il·lustracions de Mariam Ben-Arab. En resum, i tal com es llegeix a la contracoberta, vet aquí «un dolç relat que parla de fer-se gran» … i que segueix l’estela deixada per alguns llibres precedents com el de Fanny Joly i Roser Capdevila, Un germanet? A qui se li acut! (La Galera, 2000), o el de Lauren Child El nen nou (Joventut, 2014). Només que, en aquest cas, qui naixerà no és nen, sinó nena, que l’humor hi és menys present, si bé no pas absent, i que aquí hi ha un desplegable i en els altres no. OLID, Bel Màriam Ben-Arab Estrella Polar