<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Germanes, gossos, friquis i altres esp&#xE8;cimens - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dLNkM3AlpZ"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/germanes-gossos-friquis-i-altres-especimens/"&gt;Germanes, gossos, friquis i altres esp&#xE8;cimens&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/germanes-gossos-friquis-i-altres-especimens/embed/#?secret=dLNkM3AlpZ" width="600" height="338" title="&#xAB;Germanes, gossos, friquis i altres esp&#xE8;cimens&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="dLNkM3AlpZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-3487-5.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>179</thumbnail_width><thumbnail_height>282</thumbnail_height><description>Podem dir, sense cap mena de dubte, que la darrera novel&#xB7;la escrita a quatre mans per Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la seva filla J&#xFA;lia Prats (Barcelona, 1986) &#xE9;s molt divertida, en alguns moments hilarant. &#xC9;s&#xA0;un adjectiu&#xA0;molt i molt dif&#xED;cil d&#x2019;utilitzar en el m&#xF3;n de les novel&#xB7;les juvenils, tot i que, sortosament, a poc a poc es va fent un forat: recordem, per exemple, el&#xA0;Kamal i els analfabetistes, d&#x2019;&#xC0;ngel Burgas. I &#xE9;s que l&#x2019;humor, un g&#xE8;nere que a casa nostra &#xE9;s molt dif&#xED;cil de trobar, de ben segur que obre moltes portes a joves lectors perqu&#xE8; se sentin abdu&#xEF;ts pel m&#xF3;n de la lectura. Un g&#xE8;nere, doncs, molt necessari. Les autores&#xA0;de&#xA0;Germanes, gossos, friquis i altres esp&#xE8;cimens&#xA0;ens conviden a seguir les aventures de la Marina, una noia plena de complexos perqu&#xE8; &#xE9;s la germana petita de la perfecta &#xC0;ngela. Per&#xF2; una varicel&#xB7;la obliga la Marina a suplantar-la en el seu viatge a Dubl&#xED;n per aprendre angl&#xE8;s. A partir d&#x2019;aqu&#xED; els fets, talment una bola de neu, es van embolicant, amb personatges &#xFA;nics com en Cicer&#xF3;, un aut&#xE8;ntic friqui dels jocs d&#x2019;ordinador, m&#xE0;fies que roben gossos de concurs i un comando que els allibera, o dues companyes de curs que resulten d&#x2019;all&#xF2; m&#xE9;s singulars. Un m&#xF3;n viu, que atrapa el lector passant per escenes tan i tan divertides com la de la Marina quan va perdent els complements que li han perm&#xE8;s convertir-se en l&#x2019;&#xC0;ngela o la de l&#x2019;arribada a l&#x2019;aeroport i la detenci&#xF3; d&#x2019;en Cicer&#xF3; per un trist fuet. Malauradament, per&#xF2;, hi mancaria una darrera revisi&#xF3; a fons que hauria convertit aquesta obra en una novel&#xB7;la rodona. I passo a ressenyar-ne alguns aspectes: com &#xE9;s que la Marina, malgrat haver estat rebaixada pel seu angl&#xE8;s nefast a un segon curs, a partir d&#x2019;un moment determinat s&#x2019;ent&#xE9;n amb tothom fluidament? Com s&#xF3;n de grans els pipicans a Irlanda perqu&#xE8; dues persones no es trobin? Com &#xE9;s que un cotxe familiar (p. 164) passa a ser una camioneta&#xA0;dues p&#xE0;gines despr&#xE9;s? B&#xE9;, potser &#xE9;s filar molt prim, per&#xF2; un rep&#xE0;s a fons de la novel&#xB7;la hauria ajudat a llimar aquestes arestes. Hem de felicitar les autores per aquesta aventura tan reeixida. CARRANZA, Maite; PRATS, J&#xFA;lia  Edeb&#xE9;</description></oembed>
