1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3hdQ7wJKxm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gisela-de-vidre/">Gisela de vidre</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gisela-de-vidre/embed/#?secret=3hdQ7wJKxm" width="600" height="338" title="«Gisela de vidre» — Ibbycat" data-secret="3hdQ7wJKxm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-949904-7-2.jpg270343Editat per primera vegada l’any 2002 per Seuil Jeunesse, Beatrice Alemagna (Bolonya, 1973) torna a publicar amb alguns canvis significatius Gisela de vidre, un àlbum que ret homenatge a dos dels seus grans referents: Gianni Rodari i Bruno Munari. Per l’autora, la Gisela podria ser la germana petita d’en Jaume de vidre, personatge dels Contes per telèfon (Favole al telefono, 1962), amb qui comparteix la característica de ser transparent. Per reforçar aquesta idea a nivell formal, Alemagna utilitza el paper vegetal, aprofitant l’efecte translúcid tal com ens va ensenyar Munari (Nella nebbia di Milano, 1968), i el pinta en unes composicions amb molt de sentit i gran bellesa. La Gisela és una nena especial, lleugera, delicada, feta de vidre. De petita aquesta transparència és celebrada, però de gran es converteix en un problema: tothom sap el que pensa, tothom es veu amb el dret de jutjar-la, d’opinar. La Gisela primer fuig, buscant un indret lluny dels prejudicis, però finalment pren el control de la seva vida i decideix tornar a casa i viure amb total acceptació de com és. Tant Rodari com Alemagna juguen amb la metàfora de la transparència per parlar-nos de la matèria de què estan fets els infants: sincers, honestos, sense res a amagar, i per això, alhora, fràgils i delicats. Hi ha, però, un matís entre les dues històries: quan en Jaume de vidre demostra des de la presó que la veritat és més poderosa que qualsevol tirà, Rodari està posant l’accent en la revolució política i social. Quan Alemagna, en un gest d’autoafirmació i valentia, fa retornar la Gisela de vidre a casa seva, ens parla d’una revolució més íntima, aquella que ens ha de permetre viure en plena llibertat personal. En tot cas, Gisela de vidre és un àlbum molt rodó. Partint dels seus collages combinats amb dibuix a llapis i amb l’encert de les composicions en fulls transparents, Alemagna ha sabut dibuixar tant la fragilitat com la raresa que ens defineix com a éssers humans. ALEMAGNA, Beatrice Francesc Massana Beatrice Alemagna Libros del Zorro Rojo