1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="gZjD2PvsNB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gorres-per-a-tothom/">Gorres per a tothom</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gorres-per-a-tothom/embed/#?secret=gZjD2PvsNB" width="600" height="338" title="«Gorres per a tothom» — Ibbycat" data-secret="gZjD2PvsNB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9883-370-6.jpg140140L’any 2000, Joaquim Carbó va escriure un relat anomenat La gorra, que tenia com a tema el càncer infantil, els tractaments de quimioteràpia i, en conseqüència, la caiguda dels cabells. La necessitat de tapar-se el cap portava els companys a solidaritzar-se amb el noi malalt i a rebre’l tots amb una gorra al cap. En els últims anys també s’han fet diverses campanyes per alleujar, si no la malaltia, sí els danys col·laterals i acompanyar el malalt perquè no se senti tan sol i diferent. El present llibre, fet amb l’assessorament de Nens amb Càncer / Associació AFANOC, incideix en el tema: en Víctor cau malalt i la seva colla fa els possibles perquè no se senti sol a l’hospital i per rebre’l amb il·lusió quan s’incorpori a escola. I és clar: tothom amb gorra! És un tema que cal tractar amb respecte i sensibilitat, però que sembla tenir poques opcions argumentals. Dos aspectes enlairen el text: un, les il·lustracions, en blanc i negre amb gammes grises ben aprofitades que accentuen un to caricaturesc que treu gravetat al tema. I dos, l’autèntica antologia d’acudits, enganyifes, endevinalles i enigmes a què recorren els amics per animar el seu amic malalt. Òscar Julve Publicacions de l’Abadia de Montserrat