1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="At1lxTepLx"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gro/">Gro</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gro/embed/#?secret=At1lxTepLx" width="600" height="338" title="«Gro» — Ibbycat" data-secret="At1lxTepLx" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788412833485.jpg8981358La Gro té 13 anys i viu amb la seva mare i la seva gossa Laika. Pateix assetjament a l’escola a causa d’una estranya cicatriu a la cara, però la llibreria del senyor Sakarias edevé el seu refugi. Li encanta escriure històries, però sorprenentment, a vegades es tornen reals. La seva vida canvia quan coneix en Frank, un home misteriós, i s’embarca en una aventura perillosa: ha de salvar el Bosc Biblioteca, un lloc on les històries es creen i es mantenen vives, abans que les portes es tanquin per sempre i les històries desapareguin, deixant el món sense creativitat ni noves narracions. La Gro es converteix en l’última esperança per preservar la imaginació i la creativitat del món. Narrada en tercera persona, l’escriptor danès Adam O. narra una història de fantasia que beu d’un referent clar, La història interminable de Michael Ende. Les similituds no només les trobem en l’argument, sinó també en el característic ús de les dues tintes en la tipografia (negra i verda); en el cas de Gro, s’utilitzen per distingir el món imaginari de les narracions de la Gro de la realitat. Ara bé, també presenta algunes diferències importants: a Gro ens trobem amb un relat que profunditza més en la realitat que no pas el clàssic d’Ende, posant sobre la taula temes més crus, com l’assetjament o les malalties mentals, i presenta un to més fosc. Il·lustrada pel propi autor amb enigmàtiques imatges que recorden a la tècnica del gravat, i que definitivament enriqueixen l’obra, Gro és una novel·la juvenil molt interessant pel que fa a forma i contingut, que pot agradar molt tant als lectors de fantasia com als de novel·la realista. El nus de l’obra pot presentar algunes dificultats pels lectors menys avesats, doncs en alguns moments costa una mica seguir el fil argumental. En aquest sentit, pot existir una certa desconnexió entre els lectors potencials, adolescents primerencs i preadolescents, i la complexitat literària de l’obra. Tot i així, es publiquen poques obres juvenils de fantasia clàssica i de qualitat en català, així que no pot faltar en una biblioteca pública o escolar. O., Adam Rosich, Maria L'Altra Editorial