<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Gulliver captiu - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hLzYJ0LUqB"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gulliver-captiu/"&gt;Gulliver captiu&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/gulliver-captiu/embed/#?secret=hLzYJ0LUqB" width="600" height="338" title="&#xAB;Gulliver captiu&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="hLzYJ0LUqB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1358-216-0.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>252</thumbnail_width><thumbnail_height>397</thumbnail_height><description>Una pe&ccedil;a de teatre de trenta escenes i&#x2026; nom&eacute;s tres personatges, que viuen presoners del seu passat i del seu present, com el gegant Gulliver, que dona nom a l&#x2019;obra que ara ressenyem. Nico &eacute;s un jove que no ha volgut estudiar i que fa del parkour l&#x2019;&uacute;nic motiu pel qual lluitar i amb qu&egrave; guanyar-se la vida tot rodant v&iacute;deos d&#x2019;aquest esport urb&agrave;. Tina, la seva parella, &eacute;s una estudiant d&#x2019;arquitectura que est&agrave; redactant el projecte final de carrera, en qu&egrave; reflexiona sobre el creixement urb&agrave; de la ciutat de Val&egrave;ncia i, en concret, del llit del riu T&uacute;ria, on est&agrave;&nbsp;situada l&#x2019;atracci&oacute; de Gulliver. Finalment, Sam, un jove que es desperta d&#x2019;un coma trenta anys despr&eacute;s de patir un accident al Gulliver mentre de nen jugava en aquest parc, i que ara, de la m&agrave; del seu germ&agrave; Nico i de Tina, haur&agrave; d&#x2019;aprendre a tornar a caminar i a obrir-se cam&iacute; des de gaireb&eacute; zero. Tots tres personatges lluitaran per sortir-se&#x2019;n a la vida, arrossegats per deutes, desgr&agrave;cies i alguna o altra persecuci&oacute; policial per transgredir les normes socials de conducta. Tot un thriller juvenil en forma d&#x2019;obra de teatre, amb di&agrave;legs curts i algunes escenes en qu&egrave; no hi ha cap tipus d&#x2019;intervenci&oacute; dels personatges, nom&eacute;s llargues acotacions que indiquen com es mouen per l&#x2019;escena. El gran m&egrave;rit d&#x2019;aquesta obra, XLVI Premi Ciutat d&#x2019;Alcoi de Teatre Pep Cort&eacute;s 2020, &eacute;s que dona fe que el teatre escrit en valenci&agrave; est&agrave; viu. Per&ograve; com diu Cl&agrave;udia Serra, que signa la introducci&oacute; d&#x2019;aquesta obra, &laquo;All&ograve; normal en un pa&iacute;s normal seria que un text dram&agrave;tic premiat poguera immediatament disposar d&#x2019;un poc de pressupost per a ser muntat i per a mostrar-lo a tothom [&#x2026;] Perqu&egrave; fer les coses per amor a l&#x2019;art no sempre &eacute;s possible ni gratificant&#x201D; (p&agrave;gina 21). Sens dubte, tot un toc d&#x2019;atenci&oacute; al qual caldr&agrave; no sols parar l&#x2019;orella, sin&oacute; tamb&eacute; allargar la m&agrave;. ROMEU, Paco  Bromera</description></oembed>
