1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="n3uqwziD2x"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ha-passat-el-circ/">Ha passat el circ</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ha-passat-el-circ/embed/#?secret=n3uqwziD2x" width="600" height="338" title="«Ha passat el circ» — Ibbycat" data-secret="n3uqwziD2x" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2913-9.jpg800794Una compaginació força clàssica (text a l’esquerra, imatge a la dreta), un text amb lletra lligada i unes il·lustracions que combinen el valor documental amb l’expressivitat conformen aquesta senzilla història sobre un circ que no té èxit i ha de mirar de sobreviure. Ho aconseguiran un parell de micos, espavilats i àgils, que capgiraran la situació i faran que el poble assisteixi a les funcions amb il·lusió i ganes… El llibre es llegeix amb gust i amb facilitat gràcies a un argument ben travat, senzill però no simple, i a uns personatges simpàtics i ben ajustats a l’extensió i intenció de l’obra. I, parlant d’intencions, cal agrair que no s’hagi caigut en la temptació d’alliçonar-nos sobre ecologia ni instruir-nos sobre la inconveniència de veure animals que viuen engabiats i que mostren les seves habilitats. Afortunadament, aquí es tracta d’un circ dels de sempre, amb tots els seus ets i uts. I explicat amb la naturalitat i el bon estil de sempre del seu autor. CARBÓ, Joaquim Júlia Sardà Baula