<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Hi havia una forma - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="SaMpMnWNMJ"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/hi-havia-una-forma/"&gt;Hi havia una forma&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/hi-havia-una-forma/embed/#?secret=SaMpMnWNMJ" width="600" height="338" title="&#xAB;Hi havia una forma&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="SaMpMnWNMJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18-69030-3.jpeg</thumbnail_url><thumbnail_width>618</thumbnail_width><thumbnail_height>800</thumbnail_height><description>En un pa&iacute;s de l&iacute;nies rectes i angles punxeguts, governat per una monarquia absolutista, r&iacute;gida i desp&ograve;tica, hi va n&eacute;ixer una princesa anomenada Triangle. La desitjada hereva era una nena formalment perfecta, talentosa i alegre. Triangle era un bri d&rsquo;esperan&ccedil;a, ja que, a difer&egrave;ncia dels seus germans, amb formes inacceptables, encaixava a la perfecci&oacute; amb les exig&egrave;ncies morfol&ograve;giques reials. Per&ograve; ja se sap que aquest tipus de princeses han d&rsquo;escollir sovint entre la perpetu&iuml;tat de la voluntat din&agrave;stica o la llibertat i l&rsquo;exili lluny del reialme. Hi havia una forma &eacute;s un llibre pastitx que repr&egrave;n l&rsquo;estructura del conte de fades, amb un relat m&eacute;s o menys tradicional, i el barreja amb alguns codis del c&ograve;mic i de l&rsquo;&agrave;lbum il&middot;lustrat. L&rsquo;obra va n&eacute;ixer per enc&agrave;rrec i per episodis a la revista Maison Georges, i no va ser fins set anys despr&eacute;s que Simon Montel (Gazhole) i Marie-Laure Cruschi (Cruschiform) van decidir transformar-la en llibre. Cruschiform &eacute;s una artista parisenca de renom, coneguda per haver guanyat el 2017 la Palleta d&rsquo;Or del Sal&oacute; de Montreuil amb l&rsquo;obra Colorama. El m&eacute;s rellevant d&rsquo;aquesta pe&ccedil;a &eacute;s la representaci&oacute; liter&agrave;ria d&rsquo;escenaris i de personatges a trav&eacute;s de formes geom&egrave;triques. La idea de reproduir l&rsquo;univers ficcional d&rsquo;aquesta manera no &eacute;s nova. Ara b&eacute;, ni Leo Leonni &eacute;s el primer que ho va fer, ni el llibre que teniu entre les mans ser&agrave; el darrer. Aquesta tradici&oacute; s&rsquo;inicia amb les avantguardes i la Bauhaus, i amb artistes que han perpetuat aquesta transmissi&oacute;, com Paul Renner, Dieter Roth, Sigr&iacute;&eth;ur Bj&ouml;rnsd&oacute;ttir, Paul Rand, i m&eacute;s endavant Leo Lionni, Warja Lavater o el contemporani Paul Cox. De fet, en aquest darrer artista s&rsquo;inspiren, probablement, moltes de les il&middot;lustracions del llibre. Tots els personatges de Cruschiform tenen un color i una forma espec&iacute;fics, i s&rsquo;acompanyen amb petites dosis d&rsquo;humor del relat de Gazhole. Ambd&oacute;s creadors juguen i dialoguen a trav&eacute;s del text, les imatges i el suport. &Eacute;s al final on veurem la transformaci&oacute; de la protagonista i l&rsquo;impacte del seu jo en els espais. Un bravo a la traducci&oacute; de Teresa Duran, que sap mantenir l&rsquo;humor i l&rsquo;enginy dels mots de la versi&oacute; original. L&rsquo;&uacute;nic petit bemoll es troba en l&rsquo;ep&iacute;leg final, que cont&eacute; algun par&agrave;graf agramatical, i on potser hi manquen m&eacute;s informacions contextuals. CRUSCHIFORM Teresa Duran Gazhole Barrett</description></oembed>
