1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IqoBEToiLP"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/hola-micos/">Hola, micos!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/hola-micos/embed/#?secret=IqoBEToiLP" width="600" height="338" title="«Hola, micos!» — Ibbycat" data-secret="IqoBEToiLP" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Atrapa-9-Micos-900x1427.jpeg9001427Potser a Oriol Canosa (Tarragona, 1975) el coneixem més com a llibreter de la llibreria Pebre Negre de Barcelona, especialitzada en LIJ i de visita obligada, que no pas com a escriptor. Les seves aparicions en el món de la ploma es van disparar a l’inici de la segona dècada del present segle, però són més escasses aquests darrers anys. És per això que celebrem la seva tornada amb un nou títol, Hola, micos!, en el qual recupera la ironia que el caracteritza –llegiu si no la seva biografia, a la web de la llibreria, o la que trobareu al final del present títol– i que tant trobem a faltar a la nostra literatura infantil. Hola, micos! és la primera expressió que el professor Casacuberta sent quan aconsegueix, mitjançant el condensador de vibracions, un invent del savi que permet entendre la llengua de les plantes. I és que des de fa anys en Casacuberta i el seu ajudant, el Nani, han fet mans i mànigues per aconseguir desxifrar les converses del món vegetal. Tot i això, quan aquest objectiu és assolit mitjançant aquest condensador, un invent que no deixa de ser un casc amb múltiples connexions, apareix el professor Mancuso i li roba el prototip de les mans. A partir d’aquí comença una cursa esbojarrada per recuperar l’invent i d’aquesta manera poder-se presentar al Premi Nobel. La història és justament això: literatura infantil sense més pretensions que les d’acostar els joves lectors a la narrativa, documents imprescindibles i darrerament tan oblidats degut a la voluntat de molts escriptors i escriptores de canviar el món amb la literatura. Canosa no enganya: ens ofereix literatura d’entreteniment, de qualitat i ben presentada, amb el contrapunt dels secundaris necessaris perquè els lectors gaudeixin de la lectura sense encotillaments morals. Ja era hora! Les il·lustracions d’Anna Aparicio malauradament destaquen poc degut a una maqueta massa estàtica i mancada d’espai, i acaben conformant taques de tinta que poc aporten al llibre. Potser començaria a ser hora que l’editorial es plantegi alguns canvis. Anna Aparicio Català Cruïlla