1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KjwxwQCvH4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/i-a-tu-que-et-sembla/">I a tu, què et sembla?</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/i-a-tu-que-et-sembla/embed/#?secret=KjwxwQCvH4" width="600" height="338" title="«I a tu, què et sembla?» — Ibbycat" data-secret="KjwxwQCvH4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17555-07-8.jpg800800Què és bonic? Què és un bon dia? Què és tenir sort? Què és estrany? Potser cadascú de nosaltres respondria aquestes preguntes des de perspectives ben diferents… I això és el que justament planteja I a tu, què et sembla? A Marta Comín li agrada imaginar llibres per a la petita infància que proposen mirades subtils a la realitat. Ja ho va fer a Pèls i també al seu meravellós Suben y bajan, un àlbum rodó editat també per A Buen Paso. A I a tu, què et sembla? l’autora es manté fidel al seu estil gràfic, basat en la síntesi i en la capacitat d’evocació de la senzillesa. Com a la resta les seves propostes, els jocs visuals esdevenen el punt de partida per reflexionar sobre situacions quotidianes. I si anteriorment havia treballat sobre les possibilitats de la simetria al sinus de la doble pàgina, aquí l’autora experimenta de forma hàbil amb els encunys i amb la seva capacitat per treballar la sorpresa i el canvi de perspectiva. I és que més que una història, la veu narrativa –construïda a través de frases amesurades i contraposades per parelles– ens acompanya per una sèrie de situacions viscudes pels diferents membres d’una família, incitant-nos a veure com a la vida tot és relatiu, en funció del punt de vista. Un concepte que l’autora treballa també des de les il·lustracions, on rostres quasi cubistes ens inciten a observar-los des de diverses perspectives. L’estètica, els colors, el format i el paper triat treballen el llibre des de la seva materialitat, construint un petit objecte d’aspecte vintage, que ret homenatge a grans il·lustradors de la literatura infantil (com Paul Rand, Fredun Shapur o Bruno Munari) i a la seva juganera mirada sobre la infància. Potser l’únic però és que no tots els encunys funcionen en les dues direccions. COMÍN, Marta A Buen Paso