1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vbzdM31RHc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/i-diumenge-meteorit/">I diumenge, meteorit</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/i-diumenge-meteorit/embed/#?secret=vbzdM31RHc" width="600" height="338" title="«I diumenge, meteorit» — Ibbycat" data-secret="vbzdM31RHc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-19-65941-5.jpg252397En més d’una ocasió hem sentit demanar «que vingui ja un meteorit (i faci petar el planeta)» per ponderar l’estultícia autodestructiva de la humanitat. Aquest meteorit purificador és el punt d’arrencada d’aquesta hilarant història, farcida de situacions que, lluny del patetisme esperat, porten qui llegeixi a petar-se de riure. El protagonista, un noi de qui no arribem a saber el nom, entoma de la millor manera possible l’anunciada i imminent fi del món: decideix no dinyar-la sense haver desvelat els seus sentiments a la nineta dels seus ulls, la raríssima Adhara. Per això l’inopinat heroi, que sabem que du les ungles de color lila, concep un pla absurd que de retruc, ves per on, revertirà en la salvació (temporal) del món. Es fa difícil valorar què ens n’ha fet més gràcia, d’aquesta història de superació en el friquisme més sòrdid dels personatges: el tarannà heterodox i sapastre dels secundaris, l’ultranacionalisme calafellenc, les picades d’ullet a les novel·les pulp, o l’ús profús, marcadament anormatiu, del dialecte tarragoní. Llegiu aquest llibre, si us plau, abans que el món no s’acabi. De raons no en falten, ni per a una cosa ni per a l’altra. PIJUAN, Albert Animallibres