1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1CWbxP8F0W"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/illuminacions/">Il·luminacions</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/illuminacions/embed/#?secret=1CWbxP8F0W" width="600" height="338" title="«Il·luminacions» — Ibbycat" data-secret="1CWbxP8F0W" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788419206251.jpg8001200L’escriptora estatunidenca T. Kingfisher, després d’obres juvenils magnífiques com la Guia màgica d’autodefensa amb galetes o Ortiga i os, torna a ser editada en català per Indòmita amb Il·luminacions. L’autora continua oferint, fidel al seu estil, una història carregada de fantasia i humor, amb tocs de crítica social; tot i que en el cas que ens ocupa aquest element és potser menys evident que a la Guia màgica d’autodefensa amb galetes, hi presenta diversos punts en comú, com l’elogi de la quotidianitat, de la màgia «menor» i de l’autoconfiança, aspectes també molt presents a Mago menor (Obscura). La trama se centra en la Rosa, una nena que amb la seva família conforma l’Estudi Mandolini, un dels tallers d’il·luminacions màgiques més reconeguts de la ciutat. En els últims temps, però, la fama dels Mandolini ha decaigut, amb els problemes que això comporta a la família, i les il·luminacions de la Rosa, especialitzada en el dibuix de raves, no semblen tenir gaires propietats màgiques. Però un dia la Rosa descobreix una capsa misteriosa a casa seva, que amaga un terrible secret… Amb l’ajuda d’un corb peculiar, la seva amiga Serena i la seva família, la Rosa combatrà el mal que sotja no només casa seva, sinó tota la ciutat. Com sempre, Kingfisher dibuixa detalladament uns personatges entranyables, un dels punts més forts de la novel·la. La passió de l’autora per l’art i el seu poder transformador traspua tota la narració, així com les alabances als vincles familiars. La narració, en tercera persona i amb una estructura lineal i senzilla, facilita la lectura, tot i que l’estil descriptiu i la profusió de detalls per construir l’ambientació, característics de l’autora, pot fer que els lectors menys pacients trobin a faltar més acció, especialment tenint en compte que la trama es desenvolupa en gran part en l’àmbit familiar. Ara bé, l’obra presenta nombrosos diàlegs entre personatges i situacions divertides i surrealistes que aporten dinamisme i minimitzen aquest efecte. L’edició és curosa i segueix la línia gràfica de la Guia màgica d’autodefensa amb galetes i Ortiga i os, amb unes guardes il·lustrades, una maquetació molt correcta i petites il·lustracions que salpebren els capítols. La il·lustració de coberta, una altra vegada d’Adrià Marquès, és atractiva i neta, tot i que ens fixem que en les tres ocasions les protagonistes són blanques i pèl-roges, cosa que sobta tenint en compte els cabells negres i la pell marró de la Rosa que es descriuen a la primera plana. La traducció en aquest cas també és d’Elena Ordeig, que continua duent a terme una feina rica i coherent. Kingfisher, T. Ordeig Vila, Elena El marquès Indòmita