1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KuDMB0VmzG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/imhotep-i-el-farao/">Imhotep i el faraó</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/imhotep-i-el-farao/embed/#?secret=KuDMB0VmzG" width="600" height="338" title="«Imhotep i el faraó» — Ibbycat" data-secret="KuDMB0VmzG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-121743-0-4.jpg218300L’obra s’articula a partir d’una hipotètica conversa entre Jean Philippe Lauer, arquitecte i arqueòleg francès que va treballar a la piràmide de Djoser a Salkkara, amb Claudine Le Tourneur d’Isson, la periodista i egiptòloga que en va escriure la biografia, en què parlen dels viatges de Lauer a Egipte i de com l’estudi i la reconstrucció d’aquella piràmide, la construcció de pedra més antiga que es conserva, va esdevenir un repte per al jove arquitecte, que hi va dedicar tota la vida. Arran de la conversa, coneixerem Imhotep, sacerdot i conseller del faraó, que molt probablement va ser l’artífex de l’obra, i l’anirem seguint en la seva trajectòria vital com a home savi, però també com a home d’acció que, des del càrrec de primer ministre, va aplicar els seus coneixements per millorar la vida dels egipcis de fa cinc mil anys, i que va contribuir de manera decisiva a configurar l’Egipte antic. També descobrirem com s’estableix una mena de complicitat vital entre Lauer i Imhotep, derivada de la necessitat de trobar respostes als reptes que planteja la funció d’una obra tan monumental com la piràmide i als problemes derivats de la seva construcció. El llibre incorpora algunes il·lustracions de tipus documental que recreen diversos contextos i es clou amb un apèndix documental on s’hi recullen fotografies de l’entorn de Sakkara i dels protagonistes de la història, i diverses informacions sobre la figura d’Imhotep, sobre les piràmides, el Nil i les divinitats egípcies. Teresa Guardans, bibliotecària de professió i doctora en Humanitats, ha treballat la religiositat en la societat laica i ens presenta una visió molt particular del món egipci que va més enllà dels tòpics de costum. Un llibre de coneixements molt especial que, a més d’aportar informació, convida a reflexionar sobre determinats valors com el treball en equip, la perseverança o el coneixement compartit com a instrument per al progrés en totes les societats. Al web www.otsiera.com es pot trobar una guia amb suggeriments per fer una lectura més aprofundida del text. GUARDANS, Teresa Jaume Bosch Lalè