1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="fIFwRmMerN"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/in-corpore-sano/">In corpore sano</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/in-corpore-sano/embed/#?secret=fIFwRmMerN" width="600" height="338" title="«In corpore sano» — Ibbycat" data-secret="fIFwRmMerN" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-13-58362-4.jpg507800Vicent Sanhermelando és un escriptor, docent i psicòleg jubilat que ha estat guardonat amb diversos premis de literatura juvenil a València, com l’Enric Valor amb Pell de seda l’any 2017 o el Vila de Teulada de Narrativa Juvenil amb Estic insuportable, i què? l’any 2018. A In corpore sano ens explica la història d’en Joan, un noi que no està content amb el seu físic i comença a obsessionar-se amb tenir el cos musculat que admira en altres a les xarxes socials. Quan viatja a casa de la seva família a Itàlia aprofita que el seu cosí Luca és entrenador personal per anar al gimnàs i seguir els seus consells, però en Luca li fa veure que també és important desenvolupar aspectes relacionats amb la cultura. En Joan passarà la seva estada a Itàlia alternant les visites al gimnàs amb visites al patrimoni cultural italià, mentre fa equilibris entre dues relacions sentimentals: amb la seva parella a València i amb una nova persona que coneix a Itàlia. In corpore sano és una novel·la juvenil escrita en primera persona que presenta com a punt fort l’humor com a recurs, ben utilitzat en els diàlegs entre personatges i en el diàleg intern d’en Joan; el ritme àgil i les peripècies sentimentals del protagonista també contribueixen a afegir una mica de sal a la trama. Ara bé, la intenció alliçonadora és meridianament clara i la tensió narrativa és escassa (aturar-se en excés en la descripció dels monuments visitats no ajuda), aspectes que són els punts febles de la novel·la. Diversos personatges cauen en l’estereotip, especialment els femenins; potser amb més desenvolupament haurien resultat més creïbles. Quant a l’edició, l’obra presenta una maquetació correcta i una coberta que encaixa amb el contingut. En conjunt, una novel·la per a joves on el vessant orientador es converteix de forma massa evident en la biga central que sosté l’obra, desplaçant en excés els aspectes literaris i temes secundaris interessants, que semblen envans sense gaire rellevància. SANHERMELANDO, Vicent Bromera