1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="l5oFE40d17"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/inbox/">Inbox</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/inbox/embed/#?secret=l5oFE40d17" width="600" height="338" title="«Inbox» — Ibbycat" data-secret="l5oFE40d17" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-4739-4.jpeg236387De seguida que he enfilat la lectura d’Inbox i m’he trobat amb els primers mails que l’Alèxia, de setze anys, envia al seu escriptor preferit i admirat, he tingut la sensació que una història semblant ja l’havia llegit en altres ocasions, de la mà d’altres autors. Per sort, la destresa de l’autora fa que ben aviat t’adonis que aquesta era tan sols una impressió inicial. Especialment, el tarannà sorneguer de la protagonista et capgira, a cada cantonada, les sensacions i les premonicions que, com a lector, et construeixes. Care Santos fa gala del seu ofici i basteix de nou una novel·la que, encara que gens lineal, és fàcil d’abordar per al jove lector, amb un ritme àgil i intens i un munt de girs sorprenents en l’argument, on destaca per sobre de tot el personatge de l’Alèxia, una jove amb una personalitat clara, valenta i decidida, amb una fortalesa tal que sovint esdevé impertinència i amb una tossuderia i intel·ligència que salpebra les seves opinions d’ironia i d’un humor que, a estones, provoca el somriure i el riure. A través dels correus de l’Alèxia, el lector descobreix la seva complicada vida, però sobretot la seva àcida mirada sobre les coses, siguin quotidianes o transcendents. A l’altre cantó, més que un autor, el que hi ha és un espàrring que primer intenta esquivar les atzagaiades de l’Alèxia i després accepta el joc, tot interpretant el seu rol en un nivell un pèl inferior al de l’Alèxia. L’obra, però, no ens enganyem, no és només aquest intercanvi de correus entre una lectora empedreïda i un escriptor reclòs a la seva privilegiada talaia. Ho estaríem simplificant massa. Hi ha molt més, començant pel personatge de l’Alèxia i continuant per l’estol de personatges diversos que es mouen al seu voltant. I encara que ho pugui semblar, res és el que aparenta ni res és previsible. Les sensacions acaben quedant en un segon o tercer terme. SANTOS, Care Edebé