1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ZrVZX9gBih"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ja-nhi-ha-prou/">Ja n’hi ha prou!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ja-nhi-ha-prou/embed/#?secret=ZrVZX9gBih" width="600" height="338" title="«Ja n’hi ha prou!» — Ibbycat" data-secret="ZrVZX9gBih" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Janhihaprou-900x1419.png9001419Aquest és un d’aquells llibres que plantegen molts interrogants a la crítica. No hi ha dubte que l’autora és una persona bregada en l’àmbit d’explicar contes i oferir propostes de dinamització lectora. El seu estil és viu, fluid i amarat de frases vives. La il·lustració dota de dinamisme i humor al relat, amb uns personatges d’allò més expressius i dinàmics. L’editorial ha proporcionat bons llibres a tot el país i ha apostat sovint pels autors locals… Però… també sabem del cert que un original passa per diferents lectures abans de ser publicat. Com és possible que ni els seus lectors assessors, ni el corrector/ra, ni el consell editorial, etc. no paressin esment al fil narratiu, tan semblant a la rondalla d’Els músics de Bremen que sembla o bé calcat, o bé fet amb IA? A la contracoberta els editors exposen l’objectiu d’aquest relat: “Com pots sortir dels estereotips on t’han encasellat…/ la força de la unió entre iguals fa que la lluita sigui més efectiva”. Molt bé, així se sap que l’obra pretén ajudar als infants que se senten maltractats quan se’ls titlla de ser això o allò. En aquest cas els protagonistes son una gallina que diu que la titllen de poruga, una oca a qui titllen d’escandalosa, una porqueta a qui titllen de bruta i una mula a qui titllen de tossuda. Remarquem que són totes femelles, per allò de la paritat de gènere dins la LIJ, però no s’acaba d’escatir si el fet que elles siguin les menystingudes resultarà positiu o negatiu dins la ment del lector. Tanmateix, en el relat només són elles les que asseguren que les tracten d’això o d’allò i, per tant, els lectors només ens sabem la seva opinió, i mai no se’ns permet verificar si aquestes suposades ofenses són reals o fruit de la seva imaginació hipersensible… Ara que, per imaginació, cal aplaudir la troballa de la mula, capaç d’improvisar passes de dansa a tenor de la pauta que li marquen els estels penjats del cel les nits de lluna plena ( malgrat ser quan se’n veuen menys). Creiem que aquesta dansa dels estels és, de llarg, la millor troballa del conte. Conte que acaba exactament com acaben Els músics de Bremen, enfilades una damunt l’altra de manera que la seva ombra espanta i fa fugir el dimoni que habita la cova on elles tenen intenció d’anar a viure plegades. (Des de quan al diable, senyor de les tenebres, li espanten les ombres?). En fi, que tot plegat no ha acabat de sortir prou rodó, creiem, i que cinc minuts més de cocció creativa no li haurien anat malament a aquesta història per a assolir una fita més alta. Cercós, Olga Subi Animallibres