<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Ja soc un gnom! - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="0i3xlUt6QG"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ja-soc-un-gnom/"&gt;Ja soc un gnom!&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ja-soc-un-gnom/embed/#?secret=0i3xlUt6QG" width="600" height="338" title="&#xAB;Ja soc un gnom!&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="0i3xlUt6QG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-120096-7-5.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>466</thumbnail_width><thumbnail_height>800</thumbnail_height><description>Preveure el nou t&iacute;tol que recuperar&agrave; la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Mars&raquo; s&rsquo;ha convertit en un joc per als que fa anys que campem per aquest m&oacute;n de la literatura infantil. Quin llibre d&rsquo;autoria catalana &eacute;s mereixedor de tornar a circular pel mercat editorial, per a plaer dels nous lectors i com a part essencial del patrimoni literari del pa&iacute;s? Aquest cop s&rsquo;ha seleccionat un dels llibres de la m&iacute;tica col&middot;lecci&oacute; &laquo;Els Cinc Sentits&raquo; d&rsquo;Aura Comunicaci&oacute;, una editorial que als anys noranta, amb Ramon Besora al capdavant, es va caracteritzar pel seu treball en projectes editorials tancats, amb una voluntat d&rsquo;innovaci&oacute; i qualitat que molt sovint es troba a faltar. La col&middot;lecci&oacute; estava formada per cinc llibres independents per&ograve; reunits en un estoig, cada un dels quals feia refer&egrave;ncia, de forma m&eacute;s&nbsp; o menys subtil, a un dels cinc sentits. Ricardo Alc&aacute;ntara signava tots els textos per&ograve; cada llibre tenia el seu il&middot;lustrador, tots ells autors de primera fila: Gusti, Javier Serrano, Xan L&oacute;pez Dom&iacute;nguez, Jes&uacute;s Gab&aacute;n i Joma. Joma era just l&rsquo;il&middot;lustrador de Ja soc un gnom!, el t&iacute;tol que recupera ara &laquo;Mars&raquo;, mantenint el format allargat i, evidentment, l&rsquo;&uacute;s de la p&agrave;gina negra impresa amb tipografia blanca, singularitat est&egrave;tica de la col&middot;lecci&oacute;.&nbsp;El disseny de la p&agrave;gina est&agrave; molt ben pensat, jugant amb l&rsquo;amplada de la caixa de text i la disposici&oacute; i mida de les il&middot;lustracions, sempre al servei de la hist&ograve;ria. El text d&rsquo;Alc&aacute;ntara &eacute;s descriptiu, po&egrave;tic i sensorial, i com tots els grans textos, t&eacute; tantes capes com possibles lectors. Explica la hist&ograve;ria d&rsquo;un gnom, per&ograve; al cap i a la fi ens parla de com de petits som en la immensitat de la natura. Cada primavera al bosc neixen un munt d&rsquo;&eacute;ssers diminuts, per&ograve; nom&eacute;s els que s&oacute;n capa&ccedil;os de sobreviure sols tot l&rsquo;hivern i passar la Gran Prova es convertiran en aut&egrave;ntics gnoms. Joma trasllada a la perfecci&oacute; aquesta idea, dibuixant la nostra petitesa davant el m&oacute;n, i el ritme i moviment de la nostra lluita di&agrave;ria per sobreviure a la gran prova. Quan tanquem el llibre ens queden dues endevinalles per resoldre. Una &eacute;s expl&iacute;cita, la que respon el Nan al final de l&rsquo;aventura. L&#x2019;altra no: a quin dels cinc sentits fa refer&egrave;ncia el conte? ALC&#xC1;NTARA, Ricardo &#xC0;lvar Valls Joma Associaci&#xF3; de Mestres Rosa Sensat</description></oembed>
