1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tkC7CzIE2L"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ja-vinc/">Ja vinc!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ja-vinc/embed/#?secret=tkC7CzIE2L" width="600" height="338" title="«Ja vinc!» — Ibbycat" data-secret="tkC7CzIE2L" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125851-4-8.jpeg624800Segons una veu que sento sovint, soc la nena que hi ha dins la panxa de la mare. Primer soc minúscula com un granet de sorra, després tinc la mida d’un petit albercoc, i cap al final soc gran com una carbassa. Després de nou mesos, ja estic a punt de néixer i de veure les cares d’aquells que m’esperen.  Ja vinc! és un àlbum que narra un gran i fascinant viatge, des del primer batec fins a les primigènies mirades i moixaines després del part. El llibre descriu amb delicadesa i molt d’amor, i a través de la veu de l’embrió protagonista, les etapes de l’embaràs i els primers moments plegats. La veu poètica de la nena es localitza dins la vida intrauterina i ens guia a través del text. En canvi, les imatges ens situen fora del ventre, on som testimonis de tot allò que passa abans de l’arribada d’un segon fill.   De fet, el viatge que proposa Aurore Petit ve de lluny, i és la continuació del llibre Una mare és com una casa. En ambdós casos, els dos àlbums han estat inspirats per moments íntims de la biografia de l’artista. Ja vinc! és una joia de regal a tots aquells que esperen un bebè, una obra original tant pel que fa a la veu narrativa com a l’estil gràfic. El llibre és també un bell suport, un pòster en què les sobrecobertes es despleguen i representen tendrament l’abraçada dels dos germans protagonistes. PETIT, Aurore Bel Olid Aurore Petit Litera Libros