1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="zueOX3JFc8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/jefferson/">Jefferson</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/jefferson/embed/#?secret=zueOX3JFc8" width="600" height="338" title="«Jefferson» — Ibbycat" data-secret="zueOX3JFc8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Jefferson.jpeg10001461L’eriçó Jefferson descobreix el seu teixó perruquer assassinat. Com que l’acusen del crim, ha de fugir i muntar una estratègia per descobrir els autèntics culpables i la trama sinistra que s’amaga al darrere de tot plegat. Per això, ha de viatjar des del país dels animals a Vilaburg, el país dels humans, on comprova que hi ha molts tipus d’animals, i que molts no viuen tan tranquils com ells. Una trama policíaca molt ben construïda, uns personatges molt ben traçats i una bona ambientació. Dona gust veure que el missatge animalista no obnubila l’autor, que escriu treballant bé les situacions i els temes. Esplèndides il·lustracions en llapis en blanc i negre, molt adients per a una novel·la policíaca, que recullen influències de pintors o dibuixants que han treballat bé llum i foscor, com Hammershoi. També cal destacar la tasca del traductor, que aconsegueix uns diàlegs fluids, en un registre col·loquial encertat. Especial mèrit tenen els jocs de paraules, que no coneixem en l’original, però que són francament reeixits. Avís: qui llegeixi aquest llibre pot convertir-se en vegà…