1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1uQIvAO3Gg"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/jo-volia-ser-saltimbanqui/">Jo volia ser saltimbanqui</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/jo-volia-ser-saltimbanqui/embed/#?secret=1uQIvAO3Gg" width="600" height="338" title="«Jo volia ser saltimbanqui» — Ibbycat" data-secret="1uQIvAO3Gg" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9101-420-1.jpg800792Jo volia ser saltimbanqui és una història contada cap arrere, quasi a manera de flashback, per la protagonista –o el protagonista, perquè l’obra juga intencionadament amb aquesta ambigüitat–. Comença a l’hospital, on el personatge mostra un gall –«no, no és un guant de metge», aclareix, per si n’hi ha dubtes– i s’assenyala les dues tiretes creuades que oculten la ferida del front. Tot seguit, la veu relata els fets immediatament anteriors: els plors, el trasllat en cotxe al centre sanitari, el bac del cap contra el terra, els bots damunt del sofà i així, pas a pas, fins que s’arriba de nou a la situació inicial. Aquest joc en les relacions temporals i causa-efecte de la narració és un bon exemple de la necessitat de complicar a poc a poc les condicions d’enunciació per tal que els llibres estiren els primers lectors, com recomanava Teresa Colomer. Però la gràcia del llibre rau, sobretot, en la senzillesa i en l’absència absoluta de moralina: les accions i circumstàncies són contades lingüísticament quasi amb objectivitat documental, de manera que s’estableix un diàleg humorístic amb la representació gràfica de les escenes en què s’ha inclòs un gos, observador mut però expressiu que acompanya la xiqueta i mai no la reprova. Amb una gamma cromàtica continguda, que es mou pel blau, el roig i el groc sobretot, les il·lustracions són hereves de l’estil de Lucy Cousins i Guido van Genechten –el traç negre i les superfícies de colors plans–, però amb una estètica deliberadament un punt més bruta, que contribueix a crear el personatge entremaliat que protagonitza la història. TRUJILLO, Carmela Francesco Chiacchio Combel