1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="FavBZykAEB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/johanna-i-el-doctor-frankl/">Johanna i el doctor Frankl</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/johanna-i-el-doctor-frankl/embed/#?secret=FavBZykAEB" width="600" height="338" title="«Johanna i el doctor Frankl» — Ibbycat" data-secret="FavBZykAEB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-6393-6.jpg497800Són nombroses les obres que s’han escrit al voltant de la Segona Guerra Mundial, i específicament sobre la persecució del poble jueu per part del règim nazi de Hitler. Hem llegit històries ambientades en els camps o en els guetos, protagonitzades per persones conegudes o anònimes i centrades en tragèdies diverses. Què aporta de diferent aquesta nova incursió de Francesc Miralles en la narrativa juvenil? D’entrada, que la història se situa a 1948 i ens parla de les conseqüències de la guerra en persones d’origen divers. D’altra banda, sorprèn que el personatge fort que ajuda el feble és un jueu i que qui rep l’ajuda és una noia austríaca, el pare de la qual va formar part de l’exèrcit nazi. La jove protagonista, la Johanna, malviu amb la seva mare en una Viena devastada per la guerra i sota tutela americana. Havent perdut el pare a la guerra, la Johanna mira sense sort de trobar feina. Amb poc temps de distància, coneix un jove americà que li proposa fer un reportatge sobre la vida dels vienesos en temps de guerra i un metge jueu que li planteja una teràpia per trobar el sentit de la vida. Amb l’ajuda de tots dos començarà a deixar enrere la desesperança a què l’havien sotmès les circumstàncies i l’apatia vital en què s’ha instal·lat la seva mare. Narrada en capítols breus i amb un estil senzill i proper al registre dels joves, Johanna i el doctor Frankl és una novel·la breu que aconsegueix plenament els objectius que es planteja, sobretot el d’acostar-nos una història humana amb valor universal. Rere les vivències traumàtiques dels protagonistes (pèrdues de familiars, fugides deixant-ho tot enrere, la falta d’un horitzó d’esperança…), hi ha reflexions interessants sobre el sentit de la vida i el poder curatiu de la bondat i la paraula. Destaquem també que, a través del doctor, se’ns parla de la llibertat, entesa com la capacitat dels éssers humans de prendre decisions basades en la dignitat i la decència, fins i tot en les circumstàncies més desafortunades. La novel·la, però, no resulta rodona perquè les trobades de la Johanna amb les persones que li canvien la vida resulten massa casuals. Per altra banda, alguna de les lliçons que el doctor Frankl li regala a la Johanna tenen un component massa didàctic per tractar-se d’una obra de ficció. Totes dues objeccions, però, no treuen mèrit a una obra breu, però amb un component històric i ètic que la fa recomanable per als lectors.  MIRALLES, Francesc Edebé