1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="thi4Bu9eE1"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/karaoke-foxtrot/">Karaoke foxtrot</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/karaoke-foxtrot/embed/#?secret=thi4Bu9eE1" width="600" height="338" title="«Karaoke foxtrot» — Ibbycat" data-secret="thi4Bu9eE1" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5281_KaraokeFoxtrot.jpg569800Què tenen en comú la paraula karaoke i un abecedari poètic, que és el que trobem en aquest llibre de poesia? La resposta la tenen el duo format per Jordi Vintró, autor de la lletra, i Joan Casaramona, la seva parella de cant, que ha sabut il·lustrar, a manera d’auca, uns versos la mar de divertits i, sobretot, enginyosos. I diem això d’enginyosos perquè el lector trobarà un joc poètic en què cada lletra de l’abecedari dona nom al títol del poema, que comença amb aquesta lletra, i, al mateix temps, la conté un altre cop en el mateix títol. El resultat d’aquesta combinació el trobem en poemes titulats amb mots coneguts, com «Ninot», que està encapçalat per la lletra N, una lletra que torna a aparèixer en el mateix títol del poema, i amb veus no tan conegudes com «Welwítsquia» i «Ystwyht», per posar un parell d’exemples. És així que un glossari final ajuda a saber que la primera és una planta que creix en el desert i que la segona respon al nom d’un riu de Gal·les. Les il·lustracions, com dèiem a l’inici, atorguen un colorit especial a aquest singular poemari. Una auca dibuixa el significat de les lletres i dona pas a un poema final en apariats, en què tornen a sortir tots els títols dels poemes remarcats en color verd. Es tracta, sens dubte, d’una publicació màgica i un xic atrevida per la proposta de lectura que ofereix, però qui no arrisca no pisca. Just és això el que ha fet Vacamú Editorial, que aposta per la publicació d’obres com aquestes, les quals, de ben segur, trobaran un lloc en les lectures de joves lectors que cerquen una poesia més desenfadada i un xic allunyada de les convencions pròpies del gènere. VINTRÓ, Jordi Joan Casaramona Vacamú