1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="z4PIDJazO3"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-banda-de-lembut/">La Banda de l’Embut</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-banda-de-lembut/embed/#?secret=z4PIDJazO3" width="600" height="338" title="«La Banda de l’Embut» — Ibbycat" data-secret="z4PIDJazO3" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788466140034.jpg496800La mateixa colla de protagonistes d’El castell del doctor Franchini ens regalen una nova aventura. Aquesta vegada el narrador és en Javier, un nen de classe treballadora amb problemes a casa i una mica conflictiu a l’escola. Curiosament, un dels nens més rebotats amb la institució escolar és el líder a l’hora de defensar-la i evitar que la tanquin a causa de les retallades. La novel·la té diversos focus d’interès: la bonica relació entre un nen marcat socialment que prefereix arribar a les deu de la nit a casa seva per estalviar-se alguna plantofada paterna amb la d’un avi geniüt i solitari que té el cinema com a passió vital, la contextualització de l’obra amb constants referències actuals i la readaptació de la novel·la de colles al món on vivim, i la dosi imprescindible d’optimisme, constància i consciència per intentar canviar totes aquelles coses que no ens agraden de la nostra societat, bé siguin materials, com salvar l’escola, o bé siguin personals, com el canvi que fa en Javier en adonar-se que anar a l’escola és un privilegi. I s’ha de destacar, també, el final de la història: coherent, real i, fins i tot, necessari. Hi ha algun petit però, com per exemple el primer capítol, que, si bé serveix per situar-nos, acaba sent una mica caòtic, amb poc ganxo i poc llaminer. I un interrogant m’ha acompanyat durant tot el llibre: és adequat situar els protagonistes a cinquè? Sovint sembla més una novel·la juvenil, per la llibertat, la iniciativa, els recursos i les habilitats dels joves personatges, però tot i així segur que serà un bon mirall per als lectors. OLIVÁN, Lluís Bartomeu Seguí Cruïlla