1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Mc5vx8QArF"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-batalla-doxford/">La batalla d’Oxford</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-batalla-doxford/embed/#?secret=Mc5vx8QArF" width="600" height="338" title="«La batalla d’Oxford» — Ibbycat" data-secret="Mc5vx8QArF" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18634-60-4.jpg340340En Tom (sic) és un preadolescent valencià que aconsegueix exiliar-se in extremis amb la mare a les acaballes de la Guerra Civil. Mare i fill van a parar a Anglaterra, ajudats per l’organització republicana amb què el pare va col·laborar fins a la mort. En l’aire ressonen els ecos d’una guerra de molt més abast, on cada cop guanyen més pes els partidaris de Hitler. Enmig d’un equilibri difícil, tot adaptant-se al nou país i a la nova situació, el protagonista decideix aportar el seu granet de sorra a la causa del seu pare, tot i la seva joventut. I sense preveure que això comportarà necessàriament perills. El llibre, excel·lentment documentat, amb descripcions que es llegeixen agradosament, no presenta, malgrat tot, una intriga punyent. Hi trobem una certa inversemblança en detalls com ara la manca de dol per la mort del pare, l’escàs vincle amb la mare i el fet que l’aprenentatge de la llengua sigui pràcticament immediat. Aquesta novel·la va obtenir el Premi Ciutat de Benicarló de narrativa juvenil en l’edició de l’any passat. CASAS, Mariano Onada