1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3sWLxDDtcr"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-bella-griselda/">La bella Griselda</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-bella-griselda/embed/#?secret=3sWLxDDtcr" width="600" height="338" title="«La bella Griselda» — Ibbycat" data-secret="3sWLxDDtcr" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9791387718039.jpg8001047La bella Griselda és una obra plena d’humor, ironia i una bona dosi d’absurd, que s’inspira en les rondalles meravelloses de tradició oral. La protagonista és una princesa tan bonica que fa perdre el cap a tothom. L’obra gira al voltant de la literalitat de l’expressió «fer perdre el cap a algú». Així, el cap dels cavallers rodola per terra només de veure la princesa, que col·lecciona «les coronades testes» i les exhibeix com a trofeus. Amb la intenció d’ampliar la col·lecció, la protagonista du a terme rituals de bellesa de tota mena (com la depilació de «pèls plebeus»). Fruit d’un enamorament fugaç (amb un príncep miop), Griselda tindrà una filleta que li farà perdre el cap (seguirà, així, el camí de la seva mare?). La manera com l’autora mostra aquest final —agosarat i irreverent (gens fàcil)— afegeix interès a la proposta literària. És evident que es tracta d’un àlbum replè de connexions intertextuals amb relats populars protagonitzats per prínceps i princeses. Tant el text com la imatge contribueixen a transmetre els sentits del relat i ajuden a establir relacions entre creacions: la princesa que es mira al mirall, els balls de palau, els carruatges que la porten a les festes, els equilibris amb les sabatetes de cristall, etc. És necessari, doncs, conèixer els contes clàssics que han inspirat l’autora per poder apreciar plenament aquesta obra! Es tracta d’un llibre provocador amb un plantejament original, que permet fer reflexions sobre els ideals de bellesa, l’amor romàntic o els elements constitutius de les rondalles meravelloses. Al costat d’obres que pretenen capgirar els relats tradicionals de manera maldestra i moralitzadora, aquesta proposta té tots els elements d’una creació plenament literària. El text conté vocabulari precís i expressions riques, fruit del bon treball de la traductora Txell Freixinet (quin goig llegir les exclamacions de les testes caigudes, com «que joliua!»). La part gràfica destaca pel joc amb la combinació de tècniques com l’estampació, el dibuix amb línia negra o la composició amb fotografia. Tots els elements de l’edició estan cuidats (tapa dura, guardes suggeridores, paper lleugerament setinat). L’autora, Marisol Misenta, coneguda amb el nom d’Isol, ha rebut reconeixements destacats, com el Premi Astrid Lindgren o la nominació, en dues ocasions, als Premis Andersen (coneguts com els premis Nobel de la LIJ). Amb aquesta obra mostra, novament, el seu mestratge en la creació d’àlbums amb un segell propi. Isol Freixinet, Txell Isol Takatuka