1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9qxA7p29Fz"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-bestia-2/">La Bèstia 2</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-bestia-2/embed/#?secret=9qxA7p29Fz" width="600" height="338" title="«La Bèstia 2» — Ibbycat" data-secret="9qxA7p29Fz" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788410131101-scaled.jpg21952560Aquesta es la segona entrega i conclusió d’una magistral distòpia d’un dels personatges més meravellosos i sorprenents que ens ha proporcionat la industria francòfona. Us poso en antecedents, corria l’any 1952 quan dins les pàgines d’Espirú i Fantàstic (ja convertida en una sèrie d’èxit entre tot tipus de públic) el mestre André Franquin es treu de la màniga aquest personatge fascinant, mamífer monotrema, barreja de mico i tigre, i posseïdor una llarga cua que el definirà a banda d’unes capacitats de comunicació extraordinàries. No cal dir que el Marsupilami acabarà copant una popularitat enlluernadora. Finalment el 1960, Franquin decideix retirar-se de la sèrie i emportar-se la seva creació a pesar que el fet va derivar en un amarg litigi amb Dupuis. En aquest dos volums el prolífic Zidrou ens fa una proposta molt més realistai contextualitzada durant els anys seixanta. El Marsupilami es segrestat a la seva selva de Palombia i venut a uns traficants que el porten a Brussel·les, on en primera instància i per diverses circumstàncies acabarà acollit pel jove François que el cuidarà i estimarà. Malgrat tot, aquest serà objecte de desig i l’ambició desmesurada del malvat i professor Sneutvelmans que l’acabarà capturant amb la intenció d’experimentar i acabar dissecant-lo per a ser exhibit en un museu. Com tota aventura clàssica l’acció estarà esquitxada d’èpica i d’humor, i en aquest cas amb el fi de consolidar l’amistat del grup de nois que lluitaran per recuperar el bonhomiós marsupial. El belga Frank Pé fa una feina excel·lent dotant al dibuix d’un aire realista alhora que certament caricaturesc inspirat potser més en la finestra que van obrir Tomé i Janry amb l’àlbum Maquine qui rêve (1988, Dupuis) que en la feina del propi Franquin. Si més no, estem devant una obra divertida i trepidant que ens ofereix una perspectiva absolutament inspiradora i gratificant per a tot tipus de lectors, siguin coneixedors de l’obra embrionària o no. Menció especial a l’editorial Base que ha respectat la meravellosa edició original d’un gran tamany i un gramatge de pàgina que fa que els colors i les tintes llueixin com es mereixen. Huba, huba! Zidrou Llasat, Isabel Pé, Frank Base