1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UpEJFWq4KM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-bicicleta/">La bicicleta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-bicicleta/embed/#?secret=UpEJFWq4KM" width="600" height="338" title="«La bicicleta» — Ibbycat" data-secret="UpEJFWq4KM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-14-01124-9.jpeg582800Qui hagi pujat en bicicleta algun cop segurament recorda les primeres pedalades, especialment les caigudes. En aquest llibre Edelvives de la Comunitat Valenciana la nena protagonista ens explica la seva experiència. És un plaer llegir els mots comuns dels nostres veïns valencians. El text de Balaj és divertit i flueix bé en frases i/o paràgrafs curts, pensats per a aquelles persones que deixen la lletra de pal i comencen a llegir en lletra lligada (tot i que potser la tendència és passar directament a la lletra d’impremta). En conjunt, el vocabulari està fantàsticament meditat. En aquest aspecte, però, alguns mots, com ara «martiritzar», poden ser complicats tot i que es poden entendre pel context. Cap a la meitat de la història hi ha un petit manual molt amè per domesticar la bicicleta, ja que la protagonista està convençuda que es tracta d’una bèstia salvatge perquè sempre acaba per terra. Pel que fa a l’art d’Aguirre, els acabats són totalment digitals (podríem parlar de collage digital); hi destaca la llum i l’ús d’una acurada gamma de colors. El reaprofitament, però, dels elements (plantes, bicicleta, cabells, etc.), fa que les il·lustracions siguin molt reiteratives i perdin personalitat. En tot el llibre plana, també, una forta sensació de frontalitat i hieratisme dels personatges. Aquest art digital no acaba de generar ambients unificats. Els elements semblen no estar integrats, i s’haurien hagut de cuidar més, potser, les ombres, els volums i les perspectives si la intenció era la de generar una certa tridimensionalitat. Així i tot, i pot semblar una contradicció, amb les il·lustracions Aguirre genera un ritme molt afí al text, àgil, divertit i ple d’espais, perquè el text s’acomodi i respiri correctament, cosa que ajuda a una millor maquetació. BALAJ, Anca Zuriñe Aguirre Edelvives Comunitat Valenciana