1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="A6ZOKGbZD3"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-botiga-de-vides/">La botiga de vides</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-botiga-de-vides/embed/#?secret=A6ZOKGbZD3" width="600" height="338" title="«La botiga de vides» — Ibbycat" data-secret="A6ZOKGbZD3" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17599-94-2.jpg178282En un moment en què es percep una manca de relleu generacional en el camp de la literatura juvenil en llengua catalana és una notícia excel·lent que Adrià Aguacil, un jove de vint anys, publiqui la seva primera obra. Avalada amb el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil, La botiga de vides és una novel·la entretinguda que beu de fonts escrites i audiovisuals diverses. El punt de partida és la història d’una noia de catorze anys que no se sent a gust amb el seu físic i la vida que porta, així que el dia que veu un anunci d’una botiga on s’ofereix la possibilitat de canviar la seva vida per una altra no s’ho pensa gens ni mica i s’hi llança. Però les perspectives generades finalment no es compleixen i acaba enyorant la vida que portava. Per això, rodejada d’altres persones que passen per la mateixa experiència, lluita per recuperar la vida que ha deixat enrere. Tot i que el plantejament és interessant, la novel·la té un problema general de simplificació en la construcció de la trama i dels personatges. Un exemple n’és que no s’explica gaire bé com és que els personatges poden canviar de vida, de manera que l’experiència queda com una anècdota fàcil. En canvi, resulta molt interessant el domini que mostra l’autor d’un humor irreverent i un sentit innat del ritme narratiu. Per aquest motiu, la història, tot i les mancances que li trobem, farà passar una bona estona als joves que s’hi llencin. Tot plegat, amanit amb un rerefons benintencionat, el del missatge que tots ens hem de conformar amb la vida que ens ha tocat viure. AGUACIL, Adrià Animallibres