1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sTlTpsxElU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-cabra-serafina/">La cabra Serafina</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-cabra-serafina/embed/#?secret=sTlTpsxElU" width="600" height="338" title="«La cabra Serafina» — Ibbycat" data-secret="sTlTpsxElU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17599-90-4.jpg759800Això era i no era una mare que tenia tres filles, la gran, la mitjana i la petita. Quan va haver de passar tot el dia fora, les va reunir al seu voltant i els va dir: podeu jugar al jardí i on vulgueu, però sobretot no obriu la porta ni baixeu al soterrani. I doncs, què penseu que faran les nenes després de puntualitzar-los que no poden fer alguna cosa? Efectivament, ho heu endevinat. L’experiència com a contacontes, juntament amb un coneixement profund de la tradició literària, han portat Blai Senabre a reescriure La cabra Montesina i a presentar una versió d’un conte popular que participa de l’estructura textual i d’alguns elements clàssics narratius, com ara el número tres. Així, amb una recerca encisadora de la prosòdia, aquesta història es desenvolupa jovialment entre diàlegs, queixalades i ensurts en la foscor fins a arribar, com era d’esperar, a un final feliç. Anna Font és l’encarregada d’amplificar el relat mitjançant unes il·lustracions que destaquen, sobretot, per la gran força cromàtica, amb un predomini del rosa que, vibrant i esplendorós, s’alterna amb el negre absolut a l’hora de cobrir el fons de la pàgina. Les tintes planes, l’economia formal i una certa essència gràfica dels anys cinquanta i seixanta atorguen una gran expressivitat al conjunt, que és una bona mostra de la personalitat estètica de la il·lustradora. Declarat finalista del IV Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat, només queda felicitar els autors pel guardó i per presentar una obra que sobresurt entre altres títols del catàleg de l’editorial, pel fet que s’allunya d’una tendència de caràcter més didàctic i per irrompre amb una estètica de línies més sintètiques i esquemàtiques. I, ara, vosaltres també us atreviu a desafiar la mare i baixar al soterrani?   SENABRE, Blai FONT Animallibres