1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yJ4nxfWA5S"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-cacera/">La cacera</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-cacera/embed/#?secret=yJ4nxfWA5S" width="600" height="338" title="«La cacera» — Ibbycat" data-secret="yJ4nxfWA5S" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788468374307.jpg15352421Isaac Asimov va establir les lleis de la robòtica sota la premissa que un robot ha d’obeir el seu creador i mai no pot fer mal a un ésser humà. Unes dècades després, a La cacera, David Lozano explora escenaris similars, vinculats en aquest cas a la intel·ligència artificial, tan present a les nostres vides. La trama ens presenta sis joves convidats per una multinacional a provar un joc revolucionari i «real», que són traslladats a un poble abandonat on hauran de lluitar en parelles contra un seguit d’animals monstruosos. Els problemes de debò comencen quan la Moira, la IA que ha dissenyat i regeix la partida, s’allunya de les ordres del director de la multinacional i posa en perill la vida dels jugadors.  Lozano té un estil i un univers creatiu molt particular. Ja havia parlat de creadors de videojocs a On neixen les ombres i havia creat climes absolutament angoixants a Desconeguts. A La cacera crea una història de supervivència extrema,  que ens fa pensar que potser no estem tan lluny de veure com la IA se’ns escapa de les mans i acaba destruint-nos. Destaquem que el nivell filosòfic de reflexió sobre aquesta amenaça és adequat per als joves lectors. Però, en canvi, tot i que el ritme és trepidant i la galeria d’animals mitològics és fascinant, la novel·la peca d’uns personatges una mica estereotipats. Per exemple, l’Eva, la protagonista principal, cau en el tòpic de l’amor a primera vista. El director de la multinacional, per la seva banda, reacciona amb poca determinació quan la seva creació comença a actuar com si fos un humà. Malgrat això, ens trobem davant una història inquietant i que no deixa respirar en cap moment. Lozano, David Garcia Serra, Martina Bernal