1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wHX8aJwUuB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-canco-del-soldadet/">La cançó del soldadet</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-canco-del-soldadet/embed/#?secret=wHX8aJwUuB" width="600" height="338" title="«La cançó del soldadet» — Ibbycat" data-secret="wHX8aJwUuB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5262_soldadet.jpg301445La rutina de l’escola unitària d’un poble inventat d’un país inexistent es veu alterada amb la visita d’un jove suboficial que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís de les indicacions assenyades dels adults. Encara més: s’atreviran a anar a l’estranger, que és a un tir de pedra, per bescanviar la bandera que hi oneja per la dels nens. Aquesta transgressió heroica no surt com pretenien, però de la mà de l’ingenu, agosarat, entranyable i determinat Lluc, tothom constata que els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda. Un relat emotiu, però que no defuig qüestions com el fanatisme o la mateixa absurditat de totes les guerres. «Ara que ja ens coneixem, ja no cal que siguem enemics», pondera un personatge. Les il·lustracions de Toni Galmés encaixen d’allò més dins del relat, amb la barreja justa de tendresa i de perplexitat que experimentem a través de la mirada del nen. No hem pogut evitar relacionar aquest acostament al conflicte bèl·lic amb l’humor blanc i tendre de Gila i el sarcasme surrealista de Jaroslav Hašek (Les aventures del bon soldat Švejk). I com a banda sonora ideal per a tot plegat, «La cançó del soldadet», de Manel. Ens sobten, però, per acabar, un seguit d’expressions col·loquials intercalades arreu, i que ens semblen poc normatives: catxo, petitajo, cutre, en sèrio, empollon, xivato, sombrero. PUIG, Pep Toni Galmés L’Altra Tribu