1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="gPLccDfHwC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-capitana-dofi/">La capitana Dofí</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-capitana-dofi/embed/#?secret=gPLccDfHwC" width="600" height="338" title="«La capitana Dofí» — Ibbycat" data-secret="gPLccDfHwC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16844-21-0.jpg506800A l’Ona, la filla del capità Strip, no li agrada que la tractin com a una nena petita! Ella vol ser pirata, com el seu pare i com tota la tripulació del Gran Blau, el vaixell on viuen. El capità, però, acabarà claudicant quan queda malferit després d’enfrontar-se al terrible pirata Sangnegra, el seu rival etern. L’Ona, finalment, es convertirà en la capitana Dofí i no només aconseguirà vèncer l’enemic, sinó també descobrir el secret del seu origen. Malgrat que aquesta història incorpora els elements bàsics del gènere (pirates bons i entranyables i pirates dolentíssims, un tresor, un misteri, un secret i unes quantes tempestes, batalles i lluites), es tracta de components més aviat funcionals que serveixen de decorat a una història d’adolescents que volen deixar enrere la infantesa i reivindiquen el seu lloc en el món dels adults. Aquesta primera novel·la de Mireia Vidal, guionista de televisió i cinema, ens proposa una aproximació gairebé cinematogràfica a la història de la capitana Dofí. Per una banda, el text es caracteritza pel bon ritme narratiu, que assegura una lectura àgil, i, per l’altra, és molt visual i aconsegueix, amb una gran economia de paraules, situar de seguida el lector. També és cert que el pirata Sangnegra sembla sortit dels Pirates del Carib de la Disney més que no pas dels pirates a l’estil antic de Robert Louis Stevenson… Però és que els temps estan canviant! Caldrà veure com es presenten les noves aventures de l’Ona que ja ens anticipa l’autora als agraïments i deixant el final prou obert. Es tracta d’un producte de consum molt correcte que pot anar més enllà segons com evolucioni en els propers lliuraments. VIDAL, Mireia Albert Asensio Animallibres