1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="HMGOs5gypb"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-caputxeta-vermella-5/">La Caputxeta Vermella</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-caputxeta-vermella-5/embed/#?secret=HMGOs5gypb" width="600" height="338" title="«La Caputxeta Vermella» — Ibbycat" data-secret="HMGOs5gypb" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4605-2.jpg563743La prolífica escriptora i il·lustradora Beatrix Potter, nascuda el 1866, va escriure la seva versió de La Caputxeta Vermella amb l’esperit de la versió de Perrault, on tant la Caputxeta com l’àvia acaben a la panxa del llop i aquí queda tot enllestit. Però, de la mateixa manera que van fer Aaron Frisch i Roberto Innoccenti, se’ns presenta una relectura (en aquest cas només pel que fa a la il·lustració) perquè el lector alliberi la catarsi tràgica que li pugui causar aquest fet –tema a debatre. Al text, el precedeix una interessant introducció de l’adorable Helen Oxenbury on explica què la va portar a fer aquesta versió. En definitiva, no ho va poder evitar: l’escrit de Potter la perseguia des de la infantesa. I unes figures ja icòniques com la de la Caputxeta, i especialment la del llop, són irresistibles per a una il·lustradora, pels matisos que s’hi poden aplicar. La seva passió i reconeixement per Potter i la rondalla han permès que aquesta gran artista contemporània ens hagi premiat amb la seva mirada. I és que Oxenbury recull el testimoni de les grans artistes anglosaxones, la natura viva que neix del llapis i l’aquarel·la i que, en certa manera, ens reconforta endinsant-nos en una tardor daurada i perenne on tothom es pot sentir feliç. L’artista contextualitza l’acció a la campanya de, sembla, finals del segle XIX. En algunes il·lustracions utilitza llapis i color i en d’altres només el llapis; aquestes darreres imatges acostumen a ser complementàries i mostren objectes o moments que arrodoneixen l’obra. Cal fer un esment de la traducció de Francesca Martínez. El text respira classicisme, mantenint l’esperit i el vocable evocador del text original de Potter. POTTER, Beatrix Francesca Martínez Planas Hellen Oxenbury Joventut